blocdenkbrota

FUTUROS DIFUNTOS

(Crítica de teatre)

Al Teatre Lliure de Montjuic. Esplèndida!

Al començament, estèticament, la obra m’ha transportat en el Marat-Sade del Marsillach i resta de la penya a l’any 68 al Poliorama: aquells sonats en camises de dormir brutes i mitjons foradats, aquelles andròmines damunt l’escenari... però no, la peça té vida pròpia. I tant que la té!

S’ha mort el regidor del manicomi i els bojos estan pendents dels canvis, enganxats al altaveu que ha de donar-los notícies, esperen el proper director però no arriba. Comença la anarquia i es disputen el comandament, el rebost...

És una obra caòtica i subjugant a la vegada, carregada de les veritats que diria un infant o... un boig, plena de metàfores i d’una bellesa plàstica que impressiona. Hi ha moments en que sembla que veus composicions fetes per Goya. Tot ajudat per una il·luminació excel·lent i unes bufetades musicals (Bach i Mozart) que et claven a la butaca. Els tres bojos, perdó, actors, matrícula compartida amb el director, responsable de vestuari, escenògraf... tothom.

Seria bo veure la companyia La Zaranda més sovint per Barcelona