Burundanga

BURUNDANGA

(a La Villarroel)

En Jordi Galceran és un murri que es coneix l’ofici de dramaturg la mar de bé. A partir de la idea (aquesta cosa bàsica sense la qual no es pot engegar) basteix una comèdia amb tots els elements que fan falta per degustar un bon menú. És comercial? sí, però si ens fa passar una bona estona, benvinguda sigui la “comercialitat” i que tingui un bon èxit i quanta més gent en pugui gaudir millor. No tot ha de ser Genet i arribar a casa després de la funció fet caldo. Burundanga és això, una comèdia molt ben dosificada que fa que et diverteixis molt.

Una noia que està embarassada del seu xicot, que encara no ho sap, és convençuda per la seva companya de pis perquè li faci prendre una dosi de burundanga, una droga que fa dir la veritat i despertar-se posteriorment sense saber el que ha passat. Sí, sí, el xicot se l’estima, però a continuació també dirà altres coses que ningú podia sospitar...

L’equip habitual de la FlyHard, Blanch, Cols, Lammers i Matamala, amb l’afegit de Carles Canut en el paper de tiet, està molt bé. Dóna la impressió que el director, Jordi Casanovas, no ha tingut de fer res perquè les coses flueixen soles, fals ja que res funciona sense govern. La posada en escena és correcte, típica d’una comèdia i el vestuari de carrer.

Una obra divertida per a divertir-se i els que hi érem així ho hem fet a jutjar pels aplaudiments. La Villarroel amb una mica més de tres quartes parts de l’aforament, un miracle, doncs el Barça es veu que jugava un partit molt i molt important.