blocdenkbrota

HOMENATGE

Aquests dies de vacances en que no em bellugo de casa per deixar més espai als que fan festa, m’ha donat per reflexionar. De tan en tant ho faig i fins ara no m’ha agafat cap malura, excepte un càncer de pulmó, però el metge em va dir que era de tant que havia fumat, no de tant que havia rumiat.

Avui em preguntava de on em ve l’afició al teatre, a la lectura a la música... a la cultura en general?... doncs del meu pare. El meu pare tot i ser d’una família “senzilla” (compte amb aquesta paraula, que vol dir moltes coses, però la gran pregunta és si algú prefereix ser d’una família “complicada”) era un home que estimava la seva llengua i la nostra cultura. Era un gran lector i tertulià fix d’una llibreria. Ens va transmetre (el plural ve per la meva germana) l’amor als llibres en especial, però també es cuidava d’ampliar el cercle.

Sempre que venia alguna companyia teatral a Igualada hi anàvem, segur. Estàvem abonats al Centre Catòlic on cada diumenge hi havia cine o teatre d’aficionats, i Els Pastorets i L’Estel de Nazaret eren peces obligades des de principis de desembre fins ben enllà del gener. De tan en tant ens en anàvem tots quatre a Barcelona a veure una funció a algun teatre important, recordo el Romea, el Tívoli, o al Liceu a veure una òpera o un ballet, i quan hi havia un espectacle excepcional també hi anàvem. Em ve al cap un Porgy and Bess que juraria van fer al Teatre Windsor de la Diagonal.

I perquè ho explico tot això? Doncs no ho sé, però alguna cosa m’hi ha empès; potser tinc el dia dels agraïments. El que sí sé, és que el meu pare que va viure amb nosaltres fins els 93 anys i al qui dèiem carinyosament “pollo”, era una persona que es feia estimar i feia estimar això tan vulnerable que es diu cultura, en especial la nostra, o sigui que, clar i català, això és un homenatge.

P.D. Sense permís del Pere Riera, vull afegir que l’altra dia, al tanatori, escoltant d’aquí, d’allà les converses dels que donàvem l’últim adéu al seu pare, vaig treure la impressió de que era un personatge dels que van fer país sense fer xivarri. No sé perquè una cosa m’ha portat a l’altra.