2 de juny 2012

Litus

LITUS
(a la Sala FlyHard)





Estic content, que és una cosa que des de que tinc us de raó m’encanta. És més; estic doblement content per l’obra que he vist i per on l’he vist. Anem a pams.
Els que em segueixen saben que tinc una debilitat per la Sala FlyHard; m’agrada el que fan i com ho fan i per acabar-ho d’arreglar m’agraden les sales petites, on et fan les obres quasi a la falda: doncs felicitat completa.
Avui he vist Litus, obra que es va estrenar ahir, escrita i dirigida per la Marta Buchaca. Passa al’apartament d’un xicot que el compartia amb en Litus, amic mort fa tres mesos d’una accident (?) de cotxe a l’Arrabassada. Ara, al pis també hi ha un altra amic que arrossega una depressió de cavall, en part per la mort del company i en part per problemes de relació amb les dones. Aquesta nit es trobaran un total de cinc col·legues, quatre nois i una noia, per parlar i intentar superar una cosa tan difícil com la mort sobtada d’una persona estimada i fer sortir els dimonis que hi ha latents i intentar tapar el buit.
L’obra està escrita amb molta intel·ligència, doncs malgrat que la situació comença amb una certa vis còmica, ja sigui perquè es relaten anècdotes des dels temps de l’insti, o situacions extremes que els havien passat, de mica en mica, la cosa es torna dramàtica. Tots tenen punts foscos, desconfiances, trajectòries que divergeixen...
La peça està molt ben escrita, en un llenguatge planer, però cuidat i molt ben interpretada, el que vol dir que està ben dirigida per la mateixa Buchaca. Cap al final, el públic que s’ha passat part del inici rient obertament algunes de les facècies, calla expectant i se’l veu (se’ns ha vist) realment emocionats.
La posada en escena, vestuari i il·luminació, marca de la casa: senzill i adequat i com sempre el miracle de fer cabre cinc actors en un espai tan reduït, però com que és un apartament actual, doncs real com la mateixa vida.
Repeteixo, magnífica interpretació dels cinc actors: Alarcón, Espinosa, Sobrevals, Torres i Verdaguer i premi per part del públic en aplaudiments. El Jordi Casanovas i la seva gent fan anar aquesta sala com un rellotget; felicitacions!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada