23 de juny 2012

Pallarina, Poeta i Puta

PALLARINA, POETA I PUTA
(a la Seca, Espai Brossa)





El tret de sortida del Festival Grec d’enguany es donarà el dia 30 de juny amb l’espectacle inaugural que es farà al passeig de Lluís Companys, però... (sempre hi ha un però, de vegades bo) avui ja hem pogut assistir a una prèvia a La Seca: Pallarina, Poeta i Puta, nom prou suggerent com per no perdre-se’l.
Tres dones: Dolors Miquel, poetessa, Mar Gómez, coreògrafa i Magda Puyo, directora, han creat un espectacle basat en l'obra Carn Avall de l’autora abans esmentada.
Les protagonistes son tres dones: una poeta en crisi, una política d’èxit que fa de puta en hores lliures i una arqueòloga i ballarina reconvertida en dona de la neteja. Com diu el programa “agafeu-vos fort que les dones que protagonitzen aquest proposta parlen sense embuts...”
Carn avall, és a dir, la força de la gravetat sobre els nostres cossos, és a dir (altra vegada) el pas del temps i la pèrdua de la joventut, l’enyorança del passat, el que érem i els que ens han abandonat. Ai, ai , ai que patirem.
L’obra està muntada amb la graderia al revés de l’habitual a La Seca, cosa que deixa un escenari amplíssim ocupat linealment per un seguit de mobles baixos pintats blancs; bona aposta de Pep Duran. Les tres dones: Daniela Feixas com a arqueòloga, Tilda Espluga com a poeta i Pep Jové com a política-puta abillades per Nina Pawlowsky amb un vestuari magnífic. A destacar el de Jové, home que fa de dona; quan és una puta porta el cap rapat i va cobert amb una negligée semi transparent digne de la millor madama d’una casa de barrets, i quan fa de política, porta americana i perruca de cabell curt que talment sembla l’Angela Merkel.
El text és realment magnífic amb una barreja de parts molt cultes  i delicades, i altres extremadament vulgars, però dites amb una naturalitat que mai ofenen. Tot i així el text és dur, però la poesia de la Miquel no son dècimes de Nadal. Busqueu la seva obra i de seguida us adonareu que no està per punyetes ni eufemismes.
Per acabar: molt bona direcció de la Magda Puyo. Tots ha sortit molt satisfet, amb les mans calentes de tan aplaudir. Els actors també estaven contents de la rebuda.
P.D. El gestor de La Seca està apostant molt fort per portar al teatre poetes catalans actuals i se’n està sortint amb nota alta. Potser algú, algun dia, li haurà d’agrair l’esforç en pro de la nostra cultura, la que parla aquest idioma tan de moda com és l’aragonès-oriental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada