18 de nov. 2012

Cartas de las Golondrinas

CARTAS DE LAS GOLONDRINAS
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)




S’agraeix no haver de desplaçar-se a Barcelona per veure teatre, que és el que he pogut fer avui. Les orenetes del títol son agafades del poema de Gustavo Adolfo Bécquer com a imatge de la immigració en que molts han marxat, alguns han tornat però altres no.
Escena Miriñaque, companyia amb teatre estable a Santander, ha coproduït aquesta obra amb Espacio Teatro de Montevideo. De fet son dues obres sobre immigració que dificilment es podran veure juntes. La d’avui és la part espanyola, escrita per Blanca del Barrio i ens parla dels milers i milers d’espanyols que es van veure obligats a emigrar, tan per gana com per exili. Els relats i les cartes personals son el vehicle per apropar-s’hi.
L’escenografia està molt bé; quatre taules de fusta i dos tamborets que ara apilats, ara del inrevés, fan de tot: lliteres, coberta de barco, passadís d’oficina d’immigració... Com que l’obra és de poc text —l’autora va fer carrera a costat del mim Marcel Marceau— gran part de l’obra s’intueix amb el moviment coreogràfic i els gests. La música i una il·luminació adequades fan la resta. Bona direcció de la mateixa autora i les dues actrius, Noelia Fernández i Esther Aja ho han fet bé. Potser els ha fallat una mica la col·locació de la veu; les paraules tristes s’han de dir fluixet, però s’han d’entendre.
En resum, bona nit de teatre. L’Aurora a tres quarts d’entrada, que pel que estic veient últimament és un èxit. El públic ha aplaudit amb ganes i acabada la funció s’ha fet una mica de col·loqui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada