24 de nov. 2012

Tot Aquest Silenci

TOT AQUEST SILENCI
(Concert presentació al Luz de Gas)




La jove pianista i compositora catalana Clara Peya ha tret un nou disc: el tercer, titulat Tot Aquest Silenci. Ahir el va presentar al Luz de Gas. El CD l’ha subtitulat Poemes per Seguir Caminant, i és un recull de cançons amb lletres de diversos autors, ella inclosa, als que ha posat MÚSICA, així, en majúscules.
Els poemes són de poetes, alguns coneguts i altres menys: Sílvia Bel, Jordi Pujol, Mireia Calafell, Amadeu Bergés, Maria Cabrera, Georgina Castillo, Anna Tobias i Sònia Moll. La música i la resta de lletres són d’ella. La formació musical ha estat el trio clàssic: piano, contrabaix i bateria, amb reforços puntuals de saxo alt, trombó i guitarra elèctrica. A les veus Judith Neddermann i Alessio Arena, molt bons.
Al llarg del concert s’han anat desgranant els dotze temes del disc, una música gens fàcil però tremendament atractiva. La Clara Peya no fa cançonetes, possiblement no en sabria; la seva música és més profunda i es nota que busca que les paraules i els sons formin un cos únic i s’adaptin l’un a l’altra. Per això la seva música no és enganxadissa i per això és tan interessant. Compreu el CD i escolteu Si tant m’estimaves, i a mida que l’aneu escotant hi quedareu enganxats i patireu el mateix abandonament que el/la protagonista.
Aquesta noia, com tots els bons músics, és d’una formació molt rigorosa i això es nota tan a l’hora de composar com a la d’interpretar. Segur que ha begut de moltes fons, com és la obligació de qualsevol artista que pretengui innovar. En un moment del concert en que els cantants s’han apartat, m’ha semblat sentir el famós trio de Keith Jarret, Gary Peacock i Jack DeJonette, quasi res!
El directe ha sigut molt potent, cantants i intèrprets han posat tota la carn a la graella i s’han entregat a fons. Llàstima que ha fallat una mica la sonorització, o potser jo estava en l’angle equivocat, doncs al racó de la dreta de l’escenari de tant en tant es creaven problemes d’equilibri i la bateria tapava a la resta, a més hem patit el soroll de fons d’un aparell d’aire condicionat que estava particularment esvalotat.
Un públic heterogeni, però amb predomini de gent jove, ha premiat l’esforç amb aplaudiments i peticions de bis. Dóna gust veure emergir nous valors. Una gran nit de música.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada