MAJOLIE D.O.
(al Porta 4)
Porta 4 és una d’aquestes
sales que ara se’n diuen “alternatives”, tot i que seria bo aclarir alternatives
a què, però ara m’embolicaria en qüestions semàntiques, branca de la lingüística
que no és la meva especialitat. Per acabar-ho d’aclarir, o complicar, diré que
pertany a l’off de Barcelona.
Al Porta 4 fan coses
de petit format —quaranta o cinquanta cadires no donen per a més— que força
vegades resulten molt interessants, com el MAJOLIE D.O. que he vist avui
(gràcies Ferran per avisar-me). No és una obra de teatre en sentit estricte de
la paraula; jo ho he vist com un espectacle de pallassos musicals sense nassos
vermells. Una parella: Olivia (Edurne Arizu) i Olivier (Txus Eguílaz). Ella toca
l’acordió cromàtic de botons i canta i ell toca instruments de percussió, balla
claqué i fa sorolls; sí, sí, fa molts sorolls, especialment amb la boca, no
sigueu malpensats.
La cosa comença com en
aquells espectacles antics en que en un faristol s’hi posava un cartell que ens
avisava de què aniria el quadro. “Tarda”, “Capvespre”, “Nocturn”... i a cada
part la noia canta una cançó referent al tema, acompanyada per l’acordió. El
noi fa ritmes amb la percussió. Al tercer quadro et dius mentalment que t’has
equivocat d’anar a veure aquest festival de fi de curs d’escola secundària,
però aleshores la cosa es comença a desmarxar i l’espectacle deixa de ser
lineal i es dispara. La parella comença a fer el ruc i tot creix i et comences
a divertir. Ho he trobat molt hàbil això “d’avorrir” al personal per començar.
És com fer ramadà i quan es fa fosc, la gran fartanera.
La sala plena i el públic ha gratificat als
artistes amb una bona tanda d’aplaudiments. Una tarda ben aprofitada per 7,50€,
no es pot demanat més. Si no estic equivocat, doncs hi ha poca informació
respecte a la parella, aquest és el seu primer espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada