T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré

T'ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ

(al Teatre Poliorama)

Si no us agraden els musicals, no cal que continueu llegint, però com que a mi sí que m’agraden, continuaré escrivint. De musicals n’hi ha de diferents classes; des dels de gran format —Swenney Todd, El Fantasma de l’Òpera, Anything Goes— als de petit format —The Last Five Days, Pegados— i tots tenen el seu lloc dins el món de l’espectacle.

El d’avui pertany als del segon grup, no per això menys important. Joe di Pietro, autor del text i Jimmy Roberts, de la música van crear un dels espectacles més vistos del off Broadway i si l’aneu a veure entendreu per què. Són quasi dues hores d’enginy, de situacions molt comprensibles —per conegudes— i a la vegada divertides, servides per uns textos magníficament adaptats a realitat actual i una música excepcional. És un recorregut per la vida, des de les primeres cites amoroses fins a la vellesa, passant per tota la gamma: festeig, matrimoni, separacions, viduïtat...

Elisenda Roca, persona no habitual en la direcció, ho ha fet cum laude. Ha portat a Frank Capdet, Mercè Martínez, Muntsa Rius i Jordi Vidal a la excel·lència, això sí, molt ben acompanyats per Andreu Gallén, pianista i director musical i Víctor Pérez al violí. L’obra te un ritme trepidant basada en diferents quadres en els que es representen successives situacions en que el públic quasi no tenim temps de descansar entre somriures i rialles. M’imagino el poc que poden descansar els actors. Sempre he pensat que un bon pianista amb la potència adequada per aguantar dues hores dona per a molt, i avui ho he pogut corroborar.

Aquesta obra no és nova a Barcelona. L’any 1999 ja es va fer dirigida per Esteve Ferrer i l’any següent, si no m’equivoco, tornada a pujar a l’escenari amb un altre elenc. Ara està programada fins el 28 d’abril i a jutjar pels aplaudiments que ha obtingut del públic i les cares de satisfacció de tothom quan sortien, no m’estranyaria que la tinguessin de prorrogar. Tant de bó!