EL RUC DEL TRUITES
(Opinió)
La meva àvia —que
tot i no haver pogut aprendre a llegir i escriure fins després de casada— era
molt sàvia i tenia sentit comú per dar i vendre, quan algú intentava forçar les
coses fins a extrems imprudents, explicava la història del ruc del Truites.
L'anomenat Truites —suposadament
un pagès del seu poble— tenia un ruc, un ruc que, com tots, menjava cada dia.
El Truites, que era un garrepa, no
estava del tot content amb el seu ruc, doncs li dolia la despesa alimentària que
feia l’animal i va decidir afluixar-li la ració diària. Anaven passant els dies
i el ruc s’anava aprimant, però es mantenia força bé i treballava més o menys com
sempre. El Truites estava content perquè cada dia gastava menys en menjar i el
ruc continuava aguantant. En vista de l’èxit, un dia va decidir no alimentar-lo
més i el ruc es va morir.
Em fa por que
l’Àngela Merkel i tot el cor d’escolanets que l’envolten —inclosos els últims de
la classe, com el ministre espanyol De Guindos— siguin com el Truites i es
pensin que nosaltres som rucs, els “seus rucs”. Potser ha arribat l’hora de
repartir alguna coça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada