20 d’abr. 2013

L'Estranger

L'ESTRANGER
(al Teatre Lliure de Gràcia)




Avui al Lliure de Gràcia he passat fred i no per culpa de que l’aire condicionat estigués desmarxat, sinó a causa del protagonista de l’obra, que et gelava la sang. L’Estranger —l’Estrany, segons altres traductors— és la primera novel·la d’Albert Camus, premi Nobel i pied noir, o sigui europeu nascut a Algèria.
El protagonista de l’obra és Meursault, un home que ha perdut la il·lusió per la vida —si és que n’ha tingut mai—, una persona buida, passiva, indiferent que ha comés un crim sense cap justificació lògica, incomprensible, a sang freda: ha mort un àrab amb el qual no tenia quasi res a veure i ara afrontará la guillotina.
L’adaptació de la novel·la al teatre l’han fet Carles Alfaro i Rodolf Sirera i crec que se n’han sortit amb èxit a partir d’un enfocament innovador i arriscat: els dos únics actors fan el mateix personatge: Meursault —tot i que també altres papers— i la interacció és molt interessant.
Carles Alfaro és el responsable de l’escenografia i il·luminació i ha muntat una mena de cella de presó de cartró-pedra que d’entrada m’ha xocat, però que de seguida m’ha quedat integrada en aquell ambient de fredor i passivitat.
Molt bona direcció del mateix Alfaro, que ha portat al duo Carvajal – Orella a unes interpretacions d’altura que han contribuït a que els espectadors quedéssim moralment ben fotuts. No és una obra per sortir saltant d’alegria. Molt de tan en tant sonava una de les Gymnopédies de Satie que reforçava l’inquietant del personatge
El Lliure de Gràcia fins a la bandera i el públic ha aplaudit amb ganes. Teniu temps d’anar-hi fins el 12 de maig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada