15 d’abr. 2013

No Parlis Amb Estranys

NO PARLIS AMB ESTRANAYS
(a la Sala Petita del TNC)




Tornem a estar davant d’una d’aquelles obres que no s’acaben al baixar el teló, i no finalitzen perquè et fan rumiar, indignar i emocionar a la vegada, perquè vivim en un país en que la pitjor història recent no s’ha resolt —o s’ha intentat tancar en fals— i aquesta poca valentia farà que en parlem anys i panys.
No Parlis Amb Estranys porta el subtítol Fragments de Memòria, i és això exactament, una pila de retalls que l’autora ha anat enfilant amb més o menys continuïtat, utilitzant una estructura d’escenes sense (aparent) connexió. Al principi a mi, aquesta arquitectura m’ha resultat una mica antipàtica, però de seguida hi he entrat i m’hi he trobat còmode. Hi ha moltes històries i una d’elles és la que dóna el títol: la mare que li diu a la filla que no parli amb desconeguts perquè te pànic a que apareguin els pares biològics, ja que és una nena robada. Hi ha moments molt forts, com durs van ser tants anys de guerra i indigne postguerra.
De tan en tant els actors es posaven en front dels espectador i cantaven una cançó, un madrigal barroc que l’autor anglès Thomas Ravenscroft va composar a principis del XVII, We be soldiers Three, un tema maquíssim del qual no n’he sabut esbrinar el sentit. N’escric un bocí:
We be soldiers three,
Pardonnez mois je vous en prie.
Lately come forth from the low country,
With never a penny of money
Helena Tornero és l’autora de l’obra i directora del muntatge. Enric Planas ha optat per un escenari buit amb només una cortina de fons que de tan en tant rebia l’ajuda d’unes projeccions videogràfiques. Bones actuacions dels actors que han fet tota mena de papers, ja que l’obra és coral. A mi particularment m’hi ha sobrat, una vegada acabada l’obra, el video de la proclama del President Macià. Crec que li ha tret contundència al conjunt, però pel que he vist i he sentit a molts altres els ha enardit.
La Petita del TNC plena del tot i aplaudiments generosos. Aquesta obra pertany al —més o menys escapçat— projecte T6.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada