NO PARLIS AMB ESTRANAYS
(a la Sala Petita del TNC)
Tornem
a estar davant d’una d’aquelles obres que no s’acaben al baixar el teló, i no
finalitzen perquè et fan rumiar, indignar i emocionar a la vegada, perquè vivim
en un país en que la pitjor història recent no s’ha resolt —o s’ha intentat
tancar en fals— i aquesta poca valentia farà que en parlem anys i panys.
No
Parlis Amb Estranys porta el subtítol Fragments de Memòria, i és això
exactament, una pila de retalls que l’autora ha anat enfilant amb més o menys continuïtat,
utilitzant una estructura d’escenes sense (aparent) connexió. Al principi a mi,
aquesta arquitectura m’ha resultat una mica antipàtica, però de seguida hi he
entrat i m’hi he trobat còmode. Hi ha moltes històries i una d’elles és la que
dóna el títol: la mare que li diu a la filla que no parli amb desconeguts
perquè te pànic a que apareguin els pares biològics, ja que és una nena robada.
Hi ha moments molt forts, com durs van ser tants anys de guerra i indigne postguerra.
De
tan en tant els actors es posaven en front dels espectador i cantaven una
cançó, un madrigal barroc que l’autor anglès Thomas Ravenscroft va composar a
principis del XVII, We be soldiers Three, un tema maquíssim del qual no
n’he sabut esbrinar el sentit. N’escric un bocí:
We be soldiers three,
Pardonnez mois je vous en prie.
Lately come forth from the low country,
With never a penny of money
Pardonnez mois je vous en prie.
Lately come forth from the low country,
With never a penny of money
Helena
Tornero és l’autora de l’obra i directora del muntatge. Enric Planas ha optat
per un escenari buit amb només una cortina de fons que de tan en tant rebia l’ajuda
d’unes projeccions videogràfiques. Bones actuacions dels actors que han fet
tota mena de papers, ja que l’obra és coral. A mi particularment m’hi ha
sobrat, una vegada acabada l’obra, el video de la proclama del President Macià.
Crec que li ha tret contundència al conjunt, però pel que he vist i he sentit a
molts altres els ha enardit.
La
Petita del TNC plena del tot i aplaudiments generosos. Aquesta obra pertany al
—més o menys escapçat— projecte T6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada