11 de jul. 2013

Credibilitat

CREDIBILITAT
(Opinió)




Jo de futbol no hi entenc res. “Doncs calli”. Doncs no, perquè del que vull parlar és d’una altra cosa: de credibilitat, però per fer-ho haig de parlar de futbol. Resulta que un xicot que es diu Josep Guardiola, antic jugador del Barça i més tard entrenador d’èxit del mateix equip, ha fet unes declaracions cagant-se en la mare que va parir als dirigents d’aquest club i demanant que el deixin tranquil. Me n’he assabentat perquè ho han dit pel telenotícies.
“Òndia” m’he dit, i a continuació he pensat si me l’havia de creure o no, perquè demà podrà sortir algun dels dirigents del Barça a dir el contrari i cagar-se en la mare que va parir al xicot, del que en resultaria un “empat caganer”. I aleshores he fet una mena de repàs mental del poc que sé de futbol.
El noi m’ha semblat sempre una persona assenyada, treballador infatigable, que li agrada la feina que fa i s’hi entrega. L’he sentit parlar i ho fa bé —símptoma quasi bé inequívoc de que llegeix i te cura de la seva cultura—. Ha pronunciat frases que han passat a la petita història del país, com la del “puto amo”, amb humilitat i ironia. Parla una pila d’idiomes, el que vol dir que li interessa la cultura d’allà on va a treballar i ha estudiat —l’últim exemple la primera roda de premsa a Alemanya, idioma reconsagrat per un mediterrani—.
Enfront hi tenim a uns dirigents de club de futbol, un col·lectiu ple a vessar de personatges foscos, alguns d’ells nou rics d’aquells de l’ungla llarga del dit petit de la mà esquerra, persones que construeixen estadis i els bategen amb el seu nom sense esperar a morir-se per por de quan s'hagin mort els que es queden no ho facin, gent que se les han vist amb la justícia per assumptes tèrbols. Molts imputats en processos judicials encara per aclarir, alguns d'ells ha passat per la presó... en fi, el que en podríem dir un col·lectiu galdós.
Definició: credibilitat és el que te qualitat de creïble i creïble és el que és fàcil de creure. Doncs miri, sense entendre res de futbol —això ja ho he dit al principi— jo em crec al Josep Guardiola i com que pel que he escoltat ha emplaçat als seus antic directius a parlar i contradir-lo, em dona la impressió que si s'atreveixen, faran el ridícul i quedaran com el que són, sense especificar. Cadascú que els adjectivi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada