7 de jul. 2013

El Loco y la Camisa

EL LOCO Y LA CAMISA
(a La Villarroel, sessió golfa)




Declaració de principis: m’agraden les sessions golfes; penso que se n’haurien de fer més. Dit això, anem per feina. El Loco i la Camisa és una peça de teatre argentí de Nelson Valente que n’assumeix la posada en escena i la direcció. Vull afegir-hi que és una peça de típic teatre argentí, d’aquest fet en espais petits, garatges i menjadors de cases de Buenos Aires. La Villarroel a mitja grada li va com anell al dit.
Els bojos diuen sempre la veritat? Especialment les veritats incòmodes? Em temo que sí. S’han d’amagar els bojos? Perquè? “Miri, no sigui rompepalle, com diuen els italians, fent tantes preguntes”. Fins i tot després de veure l’obra no sóc capaç de contestar.
L’obra va d’això. Estem en un apartament; el pare llegeix el diari a la taula del menjador; la mare planxa una camisa a la mateixa taula. Li demana al pare que s’aparti per poder planxar millor i ell es mou... un mil·límetre. La mare descobreix restes de pintallavis al coll de la camisa i el pare li fot un rotllo que no es creu ni l’esperit sant. La filla ha de rebre a casa el nòvio a sopar per primera vegada i li demana al germà —el boig de la família— que no surti del seu quarto... Tot flueix com no hauria de fluir; les coses s’espatllen soles... o amb l’ajuda dels que diuen les veritats, i no sempre són els bojos. On és el límit entre la lucidesa i el desequilibri mental?
Una obra molt recomanable, molt ben dirigida i excel·lentment  interpretada. Al principi es fa una mica difícil entendre el dir porteño, però de seguida s’agafa el fil i a partir d’aquest moment és un valor afegit a la peça. Hi ha coses que en un castellà normatiu no quedarien de la mateixa manera.
Tots els actors molt bé, destacant els interpretats pels dos germans, ell com una cabra i la noia intentant amagar davant el seu nòvio que el seu futur cunyat està com una regadora.
La Villarroel “golfa” quasi plena i el públic agraït aplaudint de cor i fent sortir a saludar als actor una i una altra vegada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada