8 de jul. 2013

Equilibristes

EQUILIBRISTES
(a la Nau Ivanow)



Des que vaig tornar de viatge, estic fent una marató per veure obres interessants que estan a punt de caure de la cartellera. Avui he vist Equilibristes a la Nau Ivanow, una peça de petit format, però molt interessant. Abans de continuar, però, m’agradaria fer un petit aclariment: hi ha una altra obra en català amb aquest nom, la de Farrès brothres i cia, una companyia d’Igualada que, per cert, aquest any actuen al off d’Avinyó amb l’espectacle Ovni. Aneu a veure’ls si traieu el cap per Avinyó. I ara, aclarida aquesta duplicitat, parlem dels equilibris d’avui.
Una noia es casa; gran dia, feliç, perfecte. Els convidats somriuen, tothom està content. La núvia ha convidat a tota la penya de quan anaven a l’institut; encara són amics i s’han continuat veient, excepte amb la Júlia que va desaparèixer de les seves vides fa quatre anys. Però avui ha reaparegut i continua tan maca com abans. Comencen a aparèixer fantasmes del passat...
Amb tot aquest material s’ha fet un muntatge ben curiós. A escena només tres actors: la núvia i una parella noi i noia. El nuvi, tot i que es pregunta molt per ell, només és una americana en un penjador sospès del sostre amb un fil invisible. El decorat és una sala de festa amb taules i cadires on s’esdevé el banquet de noces.
El desenvolupament de l’acció és força caòtic, volgudament caòtic, cosa que el fa molt interessant. Tots els actors fan diversos personatges i s’ha d’estar atent. Com a exemple, la núvia, quan es posa ulleres és la Júlia i així amb tots els personatges. Preguntes, respostes, hipocresia, tot passa de pressa davant els ulls de l’espectador que ha d’estar atent a una pila de canvis: d’ulleres, de humor, d’actitud...
Del que explico es pot deduir que estem davant d’una obra “menor”, però entre cometes. Una obra que possiblement demani una mica més de rodatge i polir alguns moments, però una obra que pot donar molt de joc.
Sergi Cervera, Núria Deulofeu i Ester Piera són els actors que han donat vida als personatges amb encert, ben dirigits per Roger M. Puig i Mireia Izard, que a la vegada són els autors de la història. L’espai Andy Warhol de la Ivanow quasi ple d’un públic que ha aplaudit amb ganes. Tots hem sortit satisfets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada