Bon viatge, Sr. Duran

BON VIATGE, SR. DURAN

((Opinió)

Sí, bon viatge a Panamà, i no es preocupi, no cal que compri bitllet de tornada, aquí no l’enyorarem perquè no ens fa cap falta... fins i tot potser ens fa una mica de nosa.

Sap què passa? Els que ens estimem Catalunya —amb això no vull dir que vostè no se l’estimi, però em refereixo als que ens l’estimem de veritat, de veritat de la bona, com dirien els meus néts— no necessitem les seves ambigüitats ni allò de “sí, però” i frases que tantes vegades li hem sentit a dir.

Miri, passa que vostè és un polític de l’antiga escola, dels que creuen que els ciutadans som una mena de ramat que s’ha de conduir i vigilar. Ja lliga amb el seu pensament democratacristià. La figura del bon pastor és una imatge clàssica i venerada en el món catòlic: el bon pastor que té cura de les seves ovelles. Doncs miri, les ovelles ens hem fet grans.

Sí, les ovelles ens hem fet grans i, oh miracle!, sabem quina herba ens agrada i la que més ens convé. I ens la sabem campar sense que algú armat amb un gaiato ens porti cap allà on li sembla. Ni gos de tura necessitem, miri si han evolucionat les coses.

Hauria de comprendre que ara els moviments han canviat de direcció, ara som els de baix els que empenyem als de dalt i els diem el que volem fer. Vostè encara és de la generació del motorista. Se’n recorda del motorista? Aquella figura que amb un sarró de pell en bandolera repartia ordres amunt i avall escrites en folis de paper —el DIN A4 aquí encara era desconegut— on hi havia les instruccions del que es podia i no es podia fer.

Ara les persones ens comuniquem en instants amb les noves tecnologies i ens podem organitzar ràpidament i amb efectivitat, demanant el que ens sembla que és just. Es pensa que la festassa que vam viure ahir, la que vostè es va perdre per culpa d'aquest compromís tan important a centramèrica, es podia organitzar a base de “motoristes”? No, i a més els missatgers del “macuto” ens porten a èpoques de mals records.

Torno al començament, bon viatge i llarga estada, de tot cor. Per cert, que cony hi té a l’america llatina que hi va tan sovint? Ho saben ells que vostè aquí ja no pinta res?