ESTE NO ES UN LUGAR ADECUADO PARA MORIR
(a la Sala Beckett)
L’he agafat de miracle,
doncs avui era l’últim dia, me n’he sortit pels pèls —entrades esgotades— i ha
valgut la pena. Actualment les obres duren poc i has de fer miracles per veure
el que t’interessa. Este no és un lugar... és una peça molt ben estructurada en la
que cap detall no és banal, per exemple la posada en escena. La Beckett ha sacrificat
una munt de files de butaques per donar una profunditat poc habitual al
escenari amb el corresponent sacrifici de “caixa”. I perquè?
Doncs per poder iniciar l’obra
des de la quinta punyeta—l’actor totalment al fons— perquè de moment ens explica
una cosa que realment ens interessa poc: ha trobat el seu gos aixafat a la
vorera de la carretera. A partir d’aquí ens anem introduint en la seva família,
el poble on viuen, el que diuen els habitants —personalitzats en l’amo de la
ferreteria, un torracollons olímpic— i es van acostant a la fila 1,
involucrant-nos als espectadors. Bravo per Víctor Peralta, responsable de l’espai
escènic.
De mica en mica ens anem
introduint en aquesta família, de la que falten el pare i el germà, morts, però
hi són presents en cada moment en un joc molt hàbil. Exemple: expliquen una anècdota del
pare i automàticament apareix el progenitor representant el que va passar, i així amb uns i altres, sempre fet amb un gran sentit del ritme, cosa que dona una dinàmica especial a l'obra. És
una obra dura, però amb moments sinó còmics, sí brillants, com quan entren la
mare i el veí/amant, enjogassats i al assabentar-se de la mort del gos, l’home
li pregunta “que puc fer per tú?” i el fill respon “cordar-te la bragueta”.
Penso que Albert Boronat ha
escrit una peça molt ben estructurada i força inquietant, i que la directora
Judith Pujol ha sabut interpretar com s’havia de conduir. Els actors: Sergi
Torrecilla, com a fill i narrador a la vegada i la resta de companys, Òscar Mas,
Oriol Genís, Rosa Cadafalch, Pepo Blasco i Xavi Àlvarez han estat magnífics.
Conclusió: si este no es un lugar adecuado para morir,
tinguem clar que tampoc és un lloc adequat per viure-hi. Forts i sincers
aplaudiments dels que hem pogut entrar a la sala, i atenció, Accent Obskené
continua presentant obres a la Beckett fins el 13 d’octubre. Estigueu al lloro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada