M
(a la Sala Fènix)
La Sala Fènix és un local “alternatiu”,
del “off”, o “fringe”, anomeneu-lo
com vulgueu, que s’ha posat en marxa fa poc mesos al número 31 del carrer
Riereta de Barcelona, o sigui que és veí del Llantiol. S’hi fa teatre els
divendres, dissabtes i diumenges i flamenc els dilluns, a més d’exposicions.
Benvinguts!
M, la peça que hi
he vist avui, fa de mal classificar. Hi ha una sola actriu, però no és un monòleg
—i el mot “trinòleg” encara no s’ha inventat—, però el fet és que la
protagonista, o millor dit l’actriu, es carrega a l’esquena tres personatges de
diferents edats: fa d’àvia, de mare i de filla i ho fa deixant-s’hi la pell,
això és innegable.
De fet no hi ha una trama,
un argument on s’expliqui una història; és més aviat un seguit de retrets i
greuges que es fan mare i filla, moltes vegades davant de l’àvia que n’és
testimoni a pesar d’ella. No hi intervé cap home, és una història de dones i
entre dones.
La idea és bona, però crec
que el text —de la mateixa Helena Pla, l’actriu que l’interpreta— està per
polir, o s’hauria de revisar. Està ple de moments i situacions que penso no
aporten massa al conjunt, excessivament onírics, i possiblement si l’autora no
s’hagués apartat de la línia dura del conflicte generacional —o de caràcters— l’obra
hauria guanyat en dramatisme, però potser aquesta no era la seva intenció a l’hora d’escriure-la.
Molt pocs espectadors, tot i
ser divendres, però s’ha de dir que la sala encara és molt poc coneguda i consolidar
un projecte no és fàcil. Des d’aquí els desitgem el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada