Més sobre comissions

MÉS SOBRE COMISSIONS

(Opinió)

“El dimoni sap més per vell que per dimoni”, diu la dita popular, i com que jo ja començo a ser vell m’agrada saber i en conseqüència m’agrada comprovar. Fa uns dies vaig criticar al meu bloc l’abús que practiquen els serveis de compra d’entrades per internet i algun dels meus amable seguidors van fer alguns comentaris. Concretament dos van dir que ells per evitar-ho compraven les entrades a la taquilla.

Doncs atenció perquè ens fan el llit igual. Avui, com que estava a Barcelona i sóc tossut, m’he molestat en comprar entrades fent cua a La Villarroel i oh! sorpresa, m’han cobrat 2,00€ en concepte de despesa per cada ticket comprat (observeu la imatge de l'encapçalament a l'esquerra). “Quina despesa?” li he preguntat incrèdul a la noia que m’atenia, i ella molt amablement m’ha dit que era una empleada i feia el que li manaven —i vull recalcar que era molt amable i simpàtica— amb la qual cosa he deduït que treballava allà, però li pagava el sou jo.

O sigui que t’hi posis com t’hi posis l’impost “revolucionari” només te l’estalvies en alguns teatres decents que ja vaig anomenar l’altra dia, i per això torno a començar. No seria hora que els aficionats al teatre —que sempre som els mateixos— féssim una mica o molta pressió perquè això s’acabés? Jo ja començo a tremolar, doncs ara el senyor Botín —quin gran nom per a un banquer!— acaba de fitxar al Rato i amb l’espavilats que arriben a ser tots dos, agafaran l’exclusiva de vendre entrades i ens faran amorrar al piló cada vegada que en comprem una. Si Caixa de Catalunya amb el carallot del Serra al davant ja va fer el que va fer...

No siguem conformistes i fem un front comú per aconseguir l’eradicació d’aquest pràctiques.