PENTATEATRE
(a l'Aquitània)
De vegades fer una crítica
no resulta gens fàcil i per motius molt diversos. Aleshores el primer que em
pregunto és si estic content d’haver anat a veure l’obra, o no. És el que m’ha
passat avui després d’anar al Aquitània a veure aquest Pentateatre i la resposta és sí, estic content d’haver-hi anat. I perquè
estic content? Ara ve el difícil; comencem l’anàlisi.
M’ha agradat anar a un
teatre “nou”, tot i que a l’Aquitània hi havia estat moltes vegades, però com a
espectador de cine. M’ha agradat que ens fessin acomodar a les butaques de la
sala només per explicar-nos que les cinc funcions no les farien allà, i m’ha
agradat que ens repartissin en cinc grups per veure les cinc obres que es
representaven simultàniament davant de cada un dels grups.
La primera que em vist els
del meu grup ha estat El Paco Donald
i s’ha fet al vestíbul, amb el soroll dels cotxes i la gent que passava per la
vorera i de vegades es quedava a mirar; el final “l’hem fet” al carrer, a la
vorera. La segona ha estat La Nit Dels Petons,
representada en el que m’ha semblat era una antiga i petita oficina del cinema. La
tercera, El Séptimo Chakra, l’han
fet a l’escalinata que puja al segon pis, amb el públic assegut als graons, damunt la moqueta. La
quarta, Títol per Determinar a l’antiga
sala de projecció, drets, on encara s’hi veuen vestigis de les màquines, i la
cinquena, Crisis, al terrat,
observats per alguns veïns que tenen vistes al pati interior.
I les obres? Doncs les obres
són de diferents autors: Josep M. Riera, Marc González de la Varga (dues), Raül
Z. Méndez i Iván Morales. Naturalment són absolutament diferents les unes de les
altres, inclòs les dues que són del mateix autor. Són peces curtes —molt
curtes, 15 minuts— totes interessants i de molt diferent factura; algunes
demanen la interacció del espectador i altres són més clàssiques, algunes segueixen
un fil argumental “coherent” i en altres surts rumiant que cony ha passat.
En general bones
interpretacions, alguna d’elles força inquietants, i no explico res més perquè
se m’acaba el paper, però us recomano que hi aneu. Us agradarà més aquesta o l’altra,
la una l’entendreu més bé i en l’altra us costarà d’explicar el que ha passat, però
viureu una experiència diferent del habitual, això no us ho traurà ningú, i ara
no em digueu que si us cau una teula al cap també és una experiència. Parlo d’experiències
teatrals, home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada