TOC TOC
(al Teatre Borràs)
Laurent Baffie (1958) és un
autor francès que va començar escrivint gags per a còmics —així es va iniciar
Woody Allen—, després guions per la ràdio, la TV, el cine i el 2001 va escriure
la seva primera peça teatral. Al 2005 va estrenar Toc Toc, amb un èxit aclaparador;
més de mig milió de representacions.
Toc Toc és una comèdia de
les de fer riure partint d’una idea molt bona. A la sala d’espera de la
consulta d’un reputat psiquiatra s’hi troben sis desconeguts amb trastorns
obsessius, compulsius i segurament alguna cosa més. Els anuncien que el doctor
arribarà tard per culpa d’un retràs i mentrestant els pacients es van coneixent
i descobrint les seves manies, fins a organitzar pel seu compte una mena de
teràpia de grup.
L’obra té moments molt
divertits, però penso que s’ha adaptat amb brocha
gorda, com diuen en castellà, o potser ja va ser escrita així, desconec la
versió original. Per altra banda Esteve Ferrer, el director, ha deixat o ha fet
actuar conscientment alguns protagonistes de manera estereotipada. Recordeu la
peli Algú va volar per damunt el niu del cucut? Milos Forman va dirigir al Jack
Nicholson amb mà de ferro i van aconseguir la excel·lència. En altres
pel·lícules els directors li van dir “Jack, fes de Nicholson” i tot sortia d’acord
amb un clixé pre-establert. Doncs aquesta sensació és la que he tingut avui amb
alguns dels actors més coneguts d’aquesta obra.
La posada en escena és
correcta, representant una sala gran equipada amb una taula i sis sillonets. El
vestuari ben adequat a cada personatge i en quant a il·luminació, res a
destacar; s’hi veia bé.
Penso que s’hi hauria pogut
treure més de suc aplicant una bona dosi de finezza, però en general el públic —el poc públic, avui hi havia pilota— s’ho ha passat bé,
ha rigut escandalosament i ha aplaudit amb ganes. Em sembla que ja ho he dit
més d’una vegada: no tot ha de ser Macbeth o Incendis.
Felicitats pel bloc, un gran treball.
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina