BUENOS AIRES
(a la Sala Beckett)
De vegades vas al teatre
sense tenir cap referències de l’obra que vas a veure; només saps qui és l’autor,
o el director, o algun actor... Avui he anat a la Beckett perquè feien una
sessió del Cicle Accent Obskené, que val la pena seguir, i per l’autor de l’obra,
Rafael Spregelburd, tot i que no és la primera vegada que em deixa en fora de
joc (té nassos que utilitzi imatges de futbol, jo que no hi he anat mai).
Buenos Aires és, com a
mínim, una obra curiosa. Segons el programa de mà va de quatre persones que es
refugien en una casa que ni tan sols és seva i intenten crear una família,
fer-se milionaris, començar de nou, triomfar... L’un és professor de física, l’altra
una agent immobiliària, la tercera una futura pintora i el quart un gal·lès que
vol estafar la NASA. Doncs sí, en principi és això, però a mida que l’obra
avança et fas a la idea —al menys en el meu cas— que no tens idea del que
passa, però que t’ho estàs passant bé, molt bé.
El senyor Spregelburd ja ho
té això. Recordeu La Tossuderia, del Grec 2011? Doncs això, peces que després
de veure-les costa molt d’explicar el que ha passat, de la mateixa manera que
costa d’explicar perquè t’han agradat.
L’obra d’avui té una molt
bona posada en escena i una direcció de Ricard Soler fantàstica. Tots els
actors han estat a l’altura, però hi ha un paper que és un bombó: la noia que
no és cap personatge però que fa de traductora. Sí, perquè l’obra necessita
traducció, perquè és trilingüe (?) i l’actriu Berta Reixach és l’encarregada d’aquesta
feina i a fe que la fa bé; tota una lliçó d’expressió corporal. Es passa la
funció asseguda en un tamboret alt davant del micròfon en un lateral de l’escenari
i era impossible treure-li els ulls del damunt, també per guapa, però
especialment pel bé que ho feia. Gran idea aquesta de que un actor ens hagi d’explicar
el que diuen els personatges.
Poca gent avui a la Beckett,
llàstima. Potser feien pilota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada