6 d’oct. 2013

Ópera Pánica

ÓPERA PÁNICA
(a Cincómonos)



Alejandro Jodorowsky és un escriptor, actor, compositor, director de cinema —i en deixo moltes coses— xilè nacionalitzat francès que tan escriu en castellà com en francès, cosa que el converteix en un artista extraterritorial (George Steiner dixit). Junt amb Topor, Arrabal i d’altres, van fundar el 1962 el grup Panique, en referència al déu Pan. Al personatge jo el vaig descobrir quan als anys seixanta setanta viatjava sovint a París per motius de feina i, com tants altres, portava una llista de pel·lícules prohibides a casa nostra per sa excremència general Franco i que es podien veure a la capital francesa (algun dia s’hauria de fer una investigació sobre qui escrivia i feia córrer aquestes llistes dintre del món tèxtil). Els films de Jodorowsky estaven a les llistes, i en veure que a Cincómonos feien teatre basat en textos d’ell, m’hi vaig apuntar.
Jodorowsky acostuma a ser provocador i aquest recull, perquè Ópera Pánica agrupa dotze escenes, es basa en l’humor, l’absurd i les situacions extremes, però... o els textos del xilè no han resistit massa bé l’erosió dels anys, o Yamila Prosdocimo, la directora, no ha sabut trobar el to que li convenia. S’hi reconeix la mala llet i el to crític, però queda una mica pansit.
La posada en escena és a sala nua amb teló negre al fons i una il·luminació neutre. Fins aquí tot correcte, però l’execució és massa com de teatre de casal de barri amb grup d’aficionats diumenge a la tarda. Li falta punch i al Jodorowsky que jo recordo n’hi sobrava.
Tot i així les cinquanta cadires ocupades fins a la última d’un públic entregat, jove, molt jove —la mitjana d’edat va pujar per culpa meva—, un públic que em dona la impressió només freqüenta les sales alternatives, però no us ho apunteu com a tesi, només com a hipòtesi; més coses a investigar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada