3 de nov. 2013

·El policía de las Ratas

EL POLICÍA DE LAS RATAS
(al Teatre Lliure de Gràcia)




El que he vist avui al Lliure de Gràcia pertany a la categoria d’obres que no s’acaben al baixar el teló; una vegada apagats els focus queda molt per rumiar gràcies al tandem Rigola – Bolaño, quasi res. Recordeu 2666, una de les millors coses que s’han fet al Lliure? Doncs lligueu-vos bé les espardenyes perquè El Policía de las Ratas no es queda enrere, amb una diferència: en contes de durar cinc hores, aquesta només dura cinquanta-cinc minuts, però la intensitat és la mateixa i concentradíssima.
Las ratas no matan ratas, repeteixen constantment el comissari i el forense al policia José que investiga obsessivament unes morts que no encaixen  dins els esquemes tradicionals on els crims el cometen els depredadors habituals que habiten les clavegueres... No, el policia està buscant un assassí en sèrie i sospita d’un congènere, però això a l’stablishment no li agrada, i li diuen que les coses són com són i que no fiqui el nas a segons a on. Sí, es tracte d’un col·lectiu de rates que habiten a les clavegueres, però estan tan lluny de nosaltres...?
Amb una escenografia boníssima de Max Glaenzel —terra blanc, dos sillonets i una rata (immensa) morta a un racó— l’obra flueix lentament amb una pesant intensitat. Joan Carreras és el policia, la rata turmentada per aquests crims incomprensibles, l’honrat funcionari que sospita el pitjor, i Andreu Benito fa la resta de personatges: la rata forense, comissari i una pila més. Àlex Rigola a més de l’adaptació n’assumeix la direcció i se n’ha sortit amb nota. Possiblement sigui una de les persones que millor ha entès Bolaño, aquest geni que va morir massa aviat seguint l'estela de Mozart i uns quants més.
El Lliure de Gràcia, tot i ser cap de setmana amb pont, estava ple d’un públic silenciós des d’abans de començar els avisos d’apagar els mòbils i altres collonades electròniques, com si fos conscient que el que anava a veure no era cap tonteria i que calia prestar atenció. Personalment, crec que hem assistit a una de les obres importants de la temporada, i ara me’n vaig a continuar pensant en el que he vist, perquè segur que hi trobaré una pila de lectures més, que naturalment ja no seré a temps de relatar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada