2 de nov. 2013

Estúpids

ESTÚPIDS
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)



L’any 1988 Carlo Maria Cipolla, un professor italià d’història econòmica, va publicar un assaig —quasi un pamflet— titulat Allegro ma non troppo, dintre el qual hi va formular la Teoria de l’Estupidesa, on s’hi troben les cinc lleis fonamentals de l’estupidesa.
Ferran Rañé i Blanca Bardagil —l’un com a actor i l’altra com a directora— s’hi ha inspirat per fer aquest muntatge, amb l’autoria a mitges, un monòleg en el que un professor donarà una conferència sobre els estúpids. La cosa comença amb l’ajudant del professor —l’esborrapissarres— fent temps perquè l’orador arriba tard i de mica en mica s’anima a començar la conferència ell perquè, de tan sentir-la, se la sap de memòria i així el públic no s’ha de consumir esperant.
El plantejament és bo i hauria de donar joc, però alguna cosa o vàries han fallat. Un dels errors, per a mi, ha estat el to, un to poc seriós, amb picades d’ullet de cara a la galeria com, i no voldria menysprear a ningú, si s’hagués fet per anar de bolos de festa major recorrent les comarques. Una altra cosa que ha fallat ha estat el tempo, trencant la continuïtat una i una altra vegada quan l’ajudant es posava a la pell del professor. Moltes vegades ha semblat que fins i tot l’actor no se sabia el paper i el recuperava “fent veure que repassava els apunts de la conferència”. L’escenografia correcte; els monòlegs generalment no en necessiten massa, i en aquests cas una pissarra i un faristol eren suficients.
La d’avui a l’Aurora era una estrena, una prèvia abans de fer el salt a La Seca a Barcelona. Penso que aquest tipus de funcions són per això, per rodar-les i corregir-les, amb la qual cosa vull dir que no dono la obra per morta, però s’hauran de posar les piles i buscar el to i el ritme adequats, però —m’agradaria que quedés molt clar— només és una opinió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada