La nit de l'oracle

LA NIT DE L'ORACLE

(Opinió)

Un dia, Sidney Orr entrà en una papereria de Brooklin i es va comprar un quadern, una llibreta portuguesa que li va cridar especialment l’atenció per les seves tapes dures i els fulls quadriculats (Paul Auster, La Nit de l’Oracle).

Penso que José María Aznar faria bé de comprar-ne també una, però no cal que vagi a Brooklin, tot i que ara el matrimoni Aznar-Botella no tindria problemes de comunicació, ja que parlen un anglès fluid mentre prenen  a relaxing cup of café con leche. Tampoc cal que sigui portuguesa, la llibreta; un patriota com ell mai ho faria, segur que l’adquiriria nacional, però això sí, que se la compri que li farà falta.

Perquè el senyor Aznar no està content de com van les coses a Espanya ni al “seu” partit —i remarco el possessiu perquè realment es pensa que el PP és de la seva propietat—, i no s’està de donar consells a tort i dret, tot i que ningú els hi demani i repartir estirades d’orella i... és allò que els italians en diuen un rompipalle, un torracollons, i és clar, a còpia d’emprenyar a uns i altres, la gent quan el veu canvia de vorera.

És el que li va passar fa dos dies en la presentació del segon volum de les seves memòries, que de la cúpula del partit no hi va anar ni cristo. Tots van fer veure que se’ls havia mort un parent o tenien dentista, i es clar, l’home dels tres mil abdominals es va emprenyar, i aleshores va dir la frase: “si el que s’havia enviat era un missatge d’escenificació de la ruptura, en prenia nota”.

Doncs aquí anava jo, perquè això acaba de començar, i ni fotran tantes de carades i es trobarà amb tants desencuentros (oximòron), que  per prendre tanta nota li farà falta un quadern bo i resistent, dels que no s’espallofen i perden pàgines al cap de quatre dies. Vaja, una llibreta de qualitat com la portuguesa que va comprar el senyor Orr a una papereria de Brooklin.