Miopia

MIOPIA

(Opinió)

De vegades penso que dedicar-se a la cosa pública és una mena de professió de risc, doncs més de quatre polítics acaben amb defectes físics. N’hi ha d’esguerrats —els que tenen la mà girada per millorar el cobrament de comissions—, n’hi ha de sords —els que fan veure que escolten però no senten res del que els diuen—, fins i tot n’hi ha d’incontinents —els que es caguen a les calces— i també n’hi ha de miops —el que no hi veuen més enllà del nas—. Si féssim una llista , seria llarga, llarga, llarga.

Un exemple del que dic és el veterà Sr. Alfonso Guerra, aquell andalús eixerit que ho tenia tot controlat menys el delinqüent del seu germà; mira que el tenia a prop, però no veia que es dedicava a allò que en castellà en diuen trapicheo. Guerra era el que als mítings deia aquelles frases gracioses que tan enardien al assistents, el dels discursos populistes, demagògics i encara em deixo una pila de d’adjectius pejoratius. D’ell és la frase cepillar el estatuto, referint-se al que vam acordar per majoria els catalans.

Doncs bé, d'això volia parlar. Aquest noi tan simpàtic i tan llest va tenir una visió miop de la proesa que anava a fer, allò que en diuen no veure’n dos dalt d’un burro, ja que amb aquesta gracieta va plantar la primera llavor d’un independentisme que ha anat creixent dia a dia sense parar i que, de rebot —i com a dany col·lateral— ha deixat el socialisme caminant amb l’ajut d’un taca-taca.

Les idees s’han de tenir clares, el llenguatge s’ha de controlar i sempre s’ha d’intentar mirar més enllà, lluny, cap al futur no sigui que per fer un acudit avui, les paraules et tornin com un boomerang i al cap d’un temps te les trobis clavades a les dents (pupa!).

 L’Alfonso aquest és d’aquells polítics que estan a punt per fotre als demés, dels que pensen “ara a aquests els donaré pel cul” i mentrestant no s’adonen que els hi estan abaixant els pantalons a ells per començar a untar-los de vaselina... Vist amb perspectiva, penso que potser era més llest el seu germà, el quinqui, aquell a qui deien “el Hemmanno”.

P.D. El personatge del que parlo és un dels dos de la foto. A veure si endevineu quin.