21 de nov. 2013

Novecento

NOVECENTO
(a la Seca Espai Brossa)




Al any 1900 hi havia un trànsit important de vaixells de línia que travessaven  l'oceà Atlàntic entre el continent Amèrica i Europa transportant passatgers. A la primera classe s’hi acomodaven els burgesos rics, les èlits i a la tercera els emigrants que cercaven una nova vida. “Pujaven al vaixell amb la seva roba apedaçada i baixaven a Amèrica amb vestits nous; havien cosit i planxat al llarg de la travessia, arrasant amb cortinatges i llençols”, es diu una part del text.
Alessandro Baricco* —Torí, 1958— autor de novel·la, teatre, assaig... va escriure Novecento. Un monologo l’any 1994 com a monòleg teatral, narrant el curiós cas del nadó que uns emigrants van abandonar sota el piano de cua del saló de ball de primera classe. El troba Danny, un maquinista del paquebot i pensa que els pares l’han abandonat allí pensant que el recollirà algun milionari  i li proporcionarà una vida regalada... però aquest nen restarà tota la vida al vaixell sense posar mai els peus a terra, i així descobrirem que —predestinat al haver-lo trobat sota un piano de cua, no sota una col— es convertirà en un pianista excepcional, autodidacta. Tot això ho narra un component de la orquestra del vaixell.
Amb aquest text, molt ben traduït per Mercè Canela, Genoveva Pellicer (directora) i Pep Jové (actor) han fet una filigrana, ajudats per una boníssima i austera posada en escena i il·luminació de Paco Azorín. A la petita sala Leopoldo Fregoli hem navegat per l’oceà transportats per les paraules i els records del trompetista del transatlàntic Virginia, narrador d’excepció, amic i admirador del pianista.
Un Pep Jové insuperable, en estat de gràcia, ha recitat el text amb aplom, amb sentiment, sentint-lo i transmetent-nos aquesta emoció que donen els records d’una amistat i admiració envers del personatge. Bravo! Com a anècdota, en un moment determinat, l’actor s’ha marcat uns passos de ball amb una “espectadora” de la primera fila que no desmereixerien en un espectacle del Mercat de les Flors.
Gran nit de teatre. Llàstima que la Fregoli només estava a la meitat de la seva capacitat gràcies als fills de puta de l'IVA. Forts aplaudiments. Aneu a veure-la; ho podeu fer fins al 15 de desembre, però... perquè esperar tants dies per passar una nit inoblidable?
*Seda (1996) possiblement sigui la novel·la més coneguda i traduïda d’aquest autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada