2 de febr. 2014

Wandering Sounds

WANDERING SOUNDS
(al Teatre la Vilella)



Avui he anat a La Vilella, nou teatre obert fa escassos tres mesos al Passeig de l'Exposició, molt a prop del Grec i el Lliure; encara no hi havia estat mai. La Vilella era una fàbrica de sifons quan de sifons se'n consumien molts, però els temps canvien. L'edifici és molt característic de l'època i val la pena de donar-li un cop d'ull. Ara, més que un teatre és un espai dedicat a les arts escèniques, nascut de la evolució de la companyia Sargantana i pretén ser un àmbit de trobada i reflexió a través del teatre. Des d'aquí els dono la benvinguda i els desitjo llarga vida en un moment que la cultura en general —i la catalana en particular— és un enemic dels que manen a Espanya, aquests que posen l'IVA de les revistes porno i l'Hola al 4% i el teatre al 21.
El que he vist avui, Wandering Sounds (Sons Errants),  no és teatre en el sentit convencional, ni dansa, ni un recital de poesia, ni un concert de música. És una mena de mescla de tot en la que s'explica una història a partir de totes aquestes disciplines. Nickolai D. Nickolov és un músic búlgar, investigador dels sons que ha actuat a mig món, sol o amb grups experimentals. Gey Pin Ang és  una actriu, cantant, ballarina procedent de Singapur.
El meu problema és que sóc un ignorant de les cultures orientals i no entenc els seus llenguatges. Puc entendre els moviments, signes, picardies de tota la patuleia de la Commedia dell'Arte, i quedar-me in albis del que he vist avui. M'ha semblat un espectacle fet amb dignitat, però no em demaneu que us expliqui el que m'han contat, perquè us enganyaria. Tot i haver-hi uns intèrprets que anaven interactuant i oferint les traduccions dels texts i els poemes, confesso que he pescat ben poc de l'esperit de la representació.
La sala quasi plena d'un públic interessat per aquests performances  que alguns anomenen "alternatives", sense explicar massa bé a que es refereixen, però una cosa tinc clara: si no hi haguessin atrevits que, amb valentia i allò que alguns diuen que s'ha de tenir, trenquessin motlles com van fer Picasso i una bona colla d'il·luminats, avui encara estaríem admirant, només, les pintures rupestres d'Altimira... i potser bevent sifó; o sigui, benvinguts innovadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada