8 de març 2014

Sor Presa

SOR PRESA
(al Miniteatres)



Continuant amb el cicle Ni virgen ni santo, una altra peça que vaig veure al teatre del carrer Robador, és Sor Presa, que no s'ha de llegir com a estupefacció, no, no fotem, s'ha de llegir com està escrit sor (monja) presa (captiva). Sí, sí, de monges també n'hi ha a la trena, i com qualsevol penat reben visites dels seus amics.
En aquest cas la va a veure una altra monja, Sor Càndida, companya del convent. Sor Presa —que va vestida amb un hàbit normal, però de color butà, com els reclusos de Guantànamo, detall brutal— està molt contenta i xerren i xerren mentre van desvetllant tot el que passava i va passar al convent.
Meritxell Calvo i Marta Santandreu són les dues monges i estan realment magnífiques. S'han dirigit elles mateixes i el guió és de la mateixa Santandreu. No hi falta ni hi sobra una paraula. Boníssima i molt recomanable, i si sou anticlericals com jo —ni que només sigui una miqueta— us ho passareu de conya. Valla pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada