29 de maig 2014

El Esperança

EL ESPERANÇA
(a lÀtic 22)



El Esperança és un títol curiós que d'entrada ens fa pensar en el que podria ser una falta de sintaxi. L'Esperança, La Esperanza semblarien més correctes, però a qui l'importa la sintaxi davant a un problema realment greu, perquè aquesta obra parla d'un problema gruixut que, pel que sembla, encara li costarà anys i anys per normalitzar-se.
Una parella es prepara per celebrar la nit de Nadal. Serà un sopar romàntic. Oh que bonic! Doncs no, no serà tan bonic perquè la parella està formada per dos homes, homosexuals, i la nit de Nadal serà l'endemà. La celebren avui perquè un d'ells està casat, amb fills i el sopar el fan avui, des de fa una pila d'anys, perquè la veritable nit de Nadal ha d'estar amb la seva família. Ah, els putos armaris tancats!
Quique Culebras, amb la producció de Teatro de Cerca ha bastit una obra important, una obra lacerant que fica el dit la nafra, una ferida que la societat prefereix no veure. Sí, sabem que hi ha gent amb tendències "desviades", però no cal parlar-ne... Passem el Nadal feliçment amb els nostres i si algú te problemes inconfessables, ja s'ho arreglarà discretament un dia o altre.
Oriol Grau i Paco Romero, els intèrprets de la peça —gràcies a una encentadíssima direcció del mateix Quique Culebras— en fan una creació i mira que el tema és delicat. Dos "maricons" (perdò) en un sopar romàntic es presta a muntar un melodrama al nivell del millor Douglas Sirk dels anys cinquanta de Hollywood, però no, l'obra es manté en un nivell molt alt i contingut. Felicitacions als responsable de l'Atic 22 que porten una trajectòria remarcable programant obres de molt bon nivell.
La posada en escena dels mateixos Teatre de Cerca molt bona, senzilla però efectiva, sense grans espectacularitats i amb uns mitjans molt limitats, qualificaria de molt bona escenografia i il·luminació. Tot i així, el que compta és el procés que segueix la parella, aquesta parella d'homosexuals que fa anys que s'estimen (?) i s'amaguen, que es sinceren però es menteixen.
L'Àtic 22 pràcticament ple d'un públic que hem seguit el desenvolupament de la història amb la boca oberta i hem gratificat als intèrprets amb unes bones ovacions, merescudes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada