24 de jul. 2014

Merda d'Artista

MERDA D'ARTISTA
(al Teatre Poliorama)



Piero Manzoni va ser un artista enquadrat en l'anomenat art conceptual —el moviment artístic en que el concepte preval sobre els aspectes estètics; en molts cassos la idea és l'obra en si mateixa—. Manzoni és el que va vendre a preu d'or 90 llaunes que contenien la seva merda*. Amb aquesta base Ferran Gonzàlez i Joan Miquel Pérez han muntat un musical, relatant la seva vida i l'enfrontament que tenia amb Yves Klein, un altra artista enquadrat en el nou dadaísme.
L'obra l'ha dirigit Alícia Serrat, que junt amb els autors son el mateix equip que van fer Pegados, un dels grans èxits de la cartellera musical de fa uns anys. Jo he anat a veure Merda d'Artista per aquest motiu, però merda! una i altra obres no es poden ni comparar. Em sap greu, però aquesta última és molt fluixa i plantejada excessivament de cara a la galeria.
La posada en escena està bé, amb elements mòbils que ens situen tan al taller de l'artista, com a altres escenaris. La il·luminació i el vestuari, correctes, sense destacar. El problema ha estat en la història i com s'ha explicat, amb un plantejament còmic que ha grinyolat molt per antiquat. Acudits fàcils i un repartiment que m'ha situat a final dels anys cinquanta quan feia la mili, als teatres de revista del Paral·lel on feia de policia militar. Vedette còmica, galán jove, actor còmic... El mateix tractament amb la coreografia. Hi ha hagut un moment que m'ha semblat veure el fantasma de la Carmen de Lirio dalt de l'escenari.
La peça l'han allargat fins a una durada de dues hores artificialment, com en el número "història del art", lamentable, tots els actors disfressats d'una manera patètica. En canvi la música m'ha semblat força bona, i al trio d'intèrprets —piano, contrabaix i percussió— li dono nota alta.
Per acabar-ho d'espatllar, el Poliorama —a mitja entrada justeta— estava envaït d'un públic cridaner i de riallada incontrolada, cosa que possiblement ha fet que els actors s'hagin entregat a exagerar els gags. Tot i el que acabo d'explicar, gran part del públic s'ha embutllofat les mans aplaudint. Es veu que s'ho han passat de conya. Me n'alegro per ells.
* Merda d'Artista està present en els més importants museus d'art modern del món, poca conya, i un col·leccionista en una subhasta l'any 2007 va pagar 124.000€ per un exemplar. Per altra banda, alguna de les llaunes, a causa dels gasos, van explotar. Sort per a mi que jo no estava de visita en el museu en aquell moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada