NAVARES EN CONCERT
(al Teatre Grec)
Més d'una vegada he dit i he
escrit que no sóc amant de les lectures teatrals dramatitzades o les òperes i
els musicals en versió concert; que a mi m'agrada veure les obres
representades, i haver-me pronunciat d'aquesta manera m'obliga a justificar que
hi feia aquesta nit al Teatre Grec veient
Nevares en Concert. Doncs hi era per dos motius principals, el primer
perquè la peça està basada en un relat de Pere Calders —Aquí Descansa Nevares,
de l'època mexicana— i per a a mi parlar de Calders és com parlar de déu nostre
senyor, i la segona és que pel que he llegit no serà fàcil veure en breu el muntatge
teatral, donades les seves característiques i magnitud certament descomunals. A
l'escenari del Grec hi havia més de seixanta persones entre solistes, cor i músics
i moure tot aquest munt de professionals val molta pasta.
La història, tot i haver
estat escrita fa molts anys i a Mèxic, es de total actualitat a casa nostra, ja
que parla del dret a obtenir una vivenda digne. Els habitants d'un poblat de
barraques, davant dels aiguats que estan caient i la possibilitat de que es
trenqui una represa d'aigua que els inundaria, decideixen instal·lar-se en un
cementiri de gent rica situat al cim d'un turó, un lloc sec i assolellat.
Al ser una representació
"en concert" la història la presentava un narrador —i a la vegada
cantant solista— que ens anava situant en cada part de l'obra, i el que hem
anat veient i sentint han sigut les parts cantades. Avanço que la música l'he
trobat molt interessant, complicada, teatral. Li dono nota alta. El suport orquestral
ha anat a càrrec de la Orquestra Simfònica Sant Cugat que ha sonat molt bé sota
la batuta d'un entregadíssim Josep Ferré. El cor, composat per 17 cantants ha
brillat i les parts amb la seva intervenció han estat, per a mi, les millors. Els
solistes: Ferran Frauca, Marc Pujol, Xavier Ribera-Vall, Txell Sust, Mone
Teruel, Laia peiró i Toni Vinyals, penso que son del milloret del panorama de
teatre musical de casa nostra.
Conclusió: aquest musical
que ha creat Ignasi Roda crec que el dia que es munti amb tots els ets i uts,
pot donar la campanada. De moment "en concert" se n'ha sortit molt
bé. El Grec, sense estar ple, amb una entrada molt important de públic que ha
aplaudit molt i fort. Era representació única, o sigui que no cal que us
molesteu en buscar entrades. Espero que se'n pugui fer el muntatge teatral. Aquell
dia jo no hi faltaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada