27 de jul. 2014

Rhum

RHUM
(al Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuic)



Enrico Jacinto Sprocani, conegut com a Rhum, va ser un famós pallasso de la primera meitat del segle XX en el que contrastaven una gran comicitat i una gran habilitat per improvisar, amb un caràcter turmentat quan estava fora de la pista. Joan Montanyés "Monti", l'entranyable pallasso de casa nostra estava preparant aquest homenatge als pallassos, l'espectacle que ara hem vist quan ens va deixar víctima d'un càncer. La resta de companys l'han volgut tirar endavant com un altra homenatge a les dues figures. Molt bé!
Jordi Martínez, Pep Pascual, Joan Arqué, Roger Julià i Guillem Albà, amb la col·laboració especial d'Oriol Boixader "Oriolo", sota la direcció de Martí Torras han tirat endavant l'espectacle, en una escenografia de carpa de circ i una història simple en que uns pallassos havien de fer un bolo amb la condició de que hi participés en Rhum, un Rhum que no hi és i l'hauran de suplantar.
Estem davant d'una funció innocent, amb gags de tota mena, música, vestuari impensable i situacions d'allò més absurdes. Jo no sóc un expert en el món dels pallassos, però m'ho he passat d'allò més bé, he somrigut i he rigut, he aixecat les mans quan m'ho han demanat i he seguit el ritme quan m'ho han ordenat. M'he comportat com un nen, i penso que d'això anava el pacte entre pallassos i públic. A destacar el número aquàtic al estil Escuela de Sirenas en una piscina de plàstic per a canalla, amb uns banyadors impagables.
L'Espai Lliure ple d'un públic entregat que ha aplaudit amb ganes. Hora i quart de bon rotllo. Es tracte d'aquelles funcions en que quant surts et sents millor, i aquesta mena de teràpia no es paga amb diners. Si no l'heu vist ja no hi sou a temps, avui era l'últim dia. Mannagia, com diria el pallasso italià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada