30 d’oct. 2014

La Espera

LA ESPERA
( a La Seca Espai Brossa)



Nit d'estrena a la Sala Leopoldo Frégoli de La Seca Espai Brossa, amb l'obra La Espera de l'autora xilena Marcela Terra, membre de la productora Meridiano 70ymedio Teatro, companyia que es va instal·lar a Barcelona l'any 2002.
La Espera és un monòleg, un relat en el que sembla que el temps s'hagi detingut, fins i tot el rellotge s'ha aturat, marcant només dos instants cada dia l'hora exacta. Una dona espera notícies del seu home detingut i deportat per pertànyer a la resistència contra els nazis. És un relat desesperat, però també una mica desendreçat, doncs en principi, quan la noia explica que camina per un lloc cobert de cendres, amb els arbres negres (veure foto), on no hi ha vida, m'he pensat que ens situava en un món post holocaust nuclear, al estil de La Carretera, la novel·la de Cormac McCarthy; m'ho ha corroborat l'escenografia on el mobiliari estava situat com si la gravetat actués contra una paret: caos. Després he descobert que no, que l'home estava detingut pels nazis. Entre mig la protagonista ha recuperat uns records de quan era petita... i tot aquesta varietat m'ha dispersat.
El text, especialment al principi, està ben estructurat, fins i tot poètic i molt ben treballat, però penso que amb els canvis abans esmentats, l'autora no ha sabut mantenir l'atenció. La interpretació de Padi Padilla m'ha semblat bona; aquesta noia domina bé l'expressió corporal, però com he dit el text dóna pel que dóna. Al final se m'ha fet una mica llarga.
La Sala Frégoli estava plena del tot i autora i intèrpret han rebut una bona tanda d'aplaudiments del públic assistent, els incondicionals de sempre que a la sortida la casa ens ofereix una copa de cava i així podem comentar "la jugada" sense que se'ns assequi la gola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada