LA ESPERA
( a La Seca Espai Brossa)
Nit d'estrena a la Sala
Leopoldo Frégoli de La Seca Espai Brossa, amb l'obra La Espera de l'autora
xilena Marcela Terra, membre de la productora Meridiano 70ymedio Teatro,
companyia que es va instal·lar a Barcelona l'any 2002.
La Espera és un monòleg, un
relat en el que sembla que el temps s'hagi detingut, fins i tot el rellotge
s'ha aturat, marcant només dos instants cada dia l'hora exacta. Una dona espera
notícies del seu home detingut i deportat per pertànyer a la resistència contra
els nazis. És un relat desesperat, però també una mica desendreçat, doncs en
principi, quan la noia explica que camina per un lloc cobert de cendres, amb
els arbres negres (veure foto), on no hi ha vida, m'he pensat que ens situava en un món post
holocaust nuclear, al estil de La Carretera, la novel·la de Cormac McCarthy;
m'ho ha corroborat l'escenografia on el mobiliari estava situat com si la
gravetat actués contra una paret: caos. Després he descobert que no, que l'home
estava detingut pels nazis. Entre mig la protagonista ha recuperat uns records
de quan era petita... i tot aquesta varietat m'ha dispersat.
El text, especialment al
principi, està ben estructurat, fins i tot poètic i molt ben treballat, però
penso que amb els canvis abans esmentats, l'autora no ha sabut mantenir l'atenció.
La interpretació de Padi Padilla m'ha semblat bona; aquesta noia domina bé
l'expressió corporal, però com he dit el text dóna pel que dóna. Al final se
m'ha fet una mica llarga.
La Sala Frégoli estava plena
del tot i autora i intèrpret han rebut una bona tanda d'aplaudiments del públic
assistent, els incondicionals de sempre que a la sortida la casa ens ofereix
una copa de cava i així podem comentar "la jugada" sense que se'ns
assequi la gola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada