LA MÁQUINA DE LA SOLEDAD
(al Teatre de Salt)
Fa uns dies escrivia sobre
estar en el lloc erroni en el moment equivocat. Avui diré que he estat en el
lloc just en el moment exacte: el Teatre de Salt, on feien La Máquina De la Soledad.
No sé per quina conjunció astral vaig escollir aquest espectacle —del que no
tenia cap referència— al comprar entrades pel Temporada Alta. Possiblement perquè
el feien a les sis de la tarda i això em permetia, acabada la representació,
fer els 150 km. que em separen de casa i arribar a l'hora de sopar.
Aquesta és una funció —ara
parlo de l'espectacle, no del sopar— de petit format, tan, que s'ha fet al escenari
del teatre amb els espectadors també dins l'escenari, asseguts en una grada amb
no més de quaranta, quaranta-cinc espectadors.
És com una obra de titelles
però sense titelles, amb objectes com a putxinel·lis i dos actors que més que
actors son relators de les històries que es van succeint. Comencen parlant
d'una maleta comprada en un mercat de vell, una maleta amb infinitat de cartes
escrites per dos enamorats...
La creació, la direcció i la
representació van a càrrec de la mexicana Shaday Larios de Microscopiateatro,
que es defineix com a teatro de objetos documental
miniaturas muebles mecanismos y juguetes, y Jomi Oligor de Hermanos Oligor,
també obsessionats pels petits objectes, els mecanismes i la fragilitat.
D'aquest conjunt en surt un
espectacle màgic, poètic i sensible que se t'emporta cap a mons onírics que et
fan somniar; t'agradaria conèixer o haver conegut els personatges que hi
surten, fins i tot t'agradaria ser un d'ells. Ara diré el que pot semblar una cursileria,
però et fa sentir millor persona.
El treball dels dos intèrprets
és una obra d'orfebreria, una filigrana, sense extravagàncies, sense alts i
baixos, tot dit molt fluixet, fins i tot la llum és molt baixa, de vegades
quasi a les fosques i per això actuen en locals petits amb pocs espectadors; l'arruinarien
fent-lo en una sala gran.
Al acabar els privilegiats
que l'hem vist hem aplaudit amb força i ganes, i com passa amb aquest teatre de
proximitat, hem parlat amb els intèrprets que estaven molt satisfets de la
resposta del públic. Gran nit de teatre "alternatiu".
P.D. Aquest espectacle es va
estrenar el setembre al TNT de Terrassa i per sort, als que se'ns va escapar,
l'hem pogut recuperar al Temporada Alta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada