17 de nov. 2014

La Revolución de la Piñata

LA REVOLUCIÓN DE LA PIÑATA
(a la Sala Porta 4)



Majo Cordonet és una argentina, actriu i directora que fa un temps viu a Barcelona i junt amb uns companys es van instal·lar al carrer Provença; van fundar una companyia i com que en castellà la "ç" no existeix, li van posar Provensa, així pel morro, tal com sona. Aquí han tingut èxits amb les obres 8 Veces te Dejo i ¿Que te Habrán Hecho sus ojos? Ara al Porta 4 han fet La Revolución de la Piñata amb la novetat que a més de dirigir-la i interpretar-ne un paper, la Majo n'és també l'autora, iniciant-se en la dramatúrgia. Benvinguda!
En un apartament hi viuen tres germans, dues noies i un noi, i una amiga. La convivència no és fàcil i uns i altres s'han de suportar. El noi busca feina i protegeix la seva germana una mica curteta (o potser bastant). L'altra germana està obsessionada per la neteja i és molt cabrona: ella tot ho fa bé i els altres gens. Estan preparant l'aniversari de l'amiga, una festa amb pastís, barrets de paper, banderetes. El pare de la festejada vindrà amb la seva nova amiga. Hauria de ser l'arrencada d'una etapa millor, però van aflorant petites misèries i al final tot acaba com havia començat, sense millorar res; tornem a estar al començament.
La posada en escena és molt senzilla: interior d'un apartament cutrillo, un sofà, una taula... no hi fa falta res més. El vestuari molt adequat, roba normal, però ben ajustada a cada personatge. És una obra on destaquen les interpretacions: Majo Cordonet en el seu paper de quasi border-line, dient més amb les cares i les postures que parlant; Ailin Migliora, la germana cabroneta, aquesta sí que parla: el pastel está muy bueno, pero yo lo habria mejorado poniéndole más dulce de leche, referint-se al que ha portat la companya del pare. Aquests són els personatges que destaquen, però tots ho han fet molt bé. La borratxera de Verónica Pallini està molt aconseguida i tots sabem que fer de borratxo és molt fill de puta.
La Sala Porta* 4 plena, fins i tot amb gent asseguda per terra. El públic s'ho ha passat molt bé i tots hem aplaudit amb ganes. A la sortida, al pati, hem pogut parlar amb els actors que estaven molt satisfets.
* A Gràcia encara queden molts edificis que eren antigues fàbriques, de les que tenien un pati central, on avui s'hi alberguen petits tallers de tota mena, entre ells de teatre. La Sala Porta 4 és això, un taller de teatre, d'assajos, escola i local de representacions. Està al carrer Església 4, a tocar de la Plaça de la Virreina. Aneu-hi. No em cansaré de repetir que hi ha vida més enllà del TNC i el Lliure. En mig dels dos extrems de la ciutat hi ha un munt de sales normals i off.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada