Historia Incómodas

HISTORIAS INCÓMODAS

(al menjador de ca'n Kabrota)

Avui, tercer dilluns del mes, ha sigut un #dillunskabrota especial per molt motius. El primer perquè era un aniversari, "el primer" aniversari. Recordo els del primer fill i del primer nét com a un dia molt important, com ho van ser els primers dels altres fills i els altres néts, però el primer és com una mena de graduació. Tal dia com avui, tercer dilluns del mes, varem obrir les portes de casa nostra per fer-hi una representació de teatre professional: Novecento amb el Pep Jové. Tan la meva dona com jo hi varem posar —i hi continuem posant— el nostre millor saber, i sembla que ens en sortim.

També ha sigut un dia especial per els entrebancs que s'han succeït, tots relacionats per les baixes per grip; es veu que n'hi ha una passa geniüda i dolenta com l'IVA al 21%, redéu. Tot i així els sans i els que estaven mig sans han acudit a la cita i hem pogut disfrutar (a mi se'm resisteix dir gaudir) del divertidíssim espectacle que ens ha ofert la Cris Celada.

La Cris Celada és una noia desimbolta, un punt pallassa, que explica "històries incòmodes", romanços, embolics que, possiblement davant de segons qui no s'haurien d'explicar, més que res per allò del decòrum, però ella es pregunta: encara anem així?, i les explica, o sigui que a prendre pel sac la correcció i una vegada presa aquesta decisió explica, i explica i no para, com per exemple com fan l'amor els calamars (?).

Mentre va explicant no pots deixar de pensar "aquesta noia te una imaginació desbocada i un punt fixada en temes d'un cert erotisme (qui no), i quan acaba, va i t'aclareix que les històries no són seves, que les ha trobat llegint i escudellant en els millor autor contemporanis, i comença a dir noms: Borges, Benedetti, Cortàzar, Monzó... i aleshores penses "hauria de llegir més" i acte seguit intentes consolar-te amb un segon pensament "tothom hauria de llegir més".

Conclusió: hem passat una bona vetllada escoltant històries divertides, ben explicades i representades, que els assistents hem gratificat amb una bona tanda d'aplaudiments. Al final, com ja és habitual, amb la col·laboració de tothom, en un plis plas hem tornat a deixar el menjador i la sala d'estar com una casa normal i li hem fet el compte al pica-pica que avui era especial i amb novetats: braç de gitano d'espinacs (boníssim), montaditos de salmó marinat en un llit de formatge i figues (de morir-se) i pastís d'aniversari (brutal segons un dels assistents) amb una espelma que hem bufat els de ca'n kabrota (Conxita i Josep M.) el Pep Jové (que va obrir el primer #dillunskabrota) i la Cris Celada (l'actriu d'avui). Estem contents; què cony, estem molt contents.