MUJERES DE SHAKESPEARE
(al Teatre Condal)
Jo sempre he admirat a Rafael Álvarez "El Brujo", aquest actor andalús en
certa manera inclassificable, entre un bufó i un joglar, aquesta persona
convertida en personatge per bé i per mal. He vist unes quantes de les seves
produccions i inclús he fet quilòmetres, com anar al Festival de Mèrida, per
veure produccions seves que intuïa no es farien a Barcelona.
I perquè dic
persona convertida en personatge? Doncs perquè em temo que "El Brujo"
s'està menjant al actor que és Rafael Álvarez. M'agradaria veure'l —ho dic
sincerament— fent un paper potent que no fos un monòleg, un paper modern com Muerte de un Viajante —ho poso en
castellà perquè és la seva llengua— o Quien
teme a Virginia Woolf, que per edat li escaurien, perquè en les dues
últimes ocasions que l'he vist em temo que s'ha passat d'actuar "de cara a
la galeria". Potser també és el moment de que es busqui un bon director
que el marqui.
Mujeres de Shakespeare és un
monòleg cent per cent Brujo. on
barreja personatges de les obres de Shakespeare i opinions de Harold Bloom —una
autoritat en el bard d'Stratford—, tot això força inconnex barrejat amb el 21%
d'IVA i tots els seus temes polítics recurrents. Els acudits comencen a ser repetitius
com lo que me pasó en un publo, del cual
no diré el nombre, i aleshores el deixa anar, o l'habitual hoy hay nivel, que últimament està
canviant per estoy mejor, com si hagués
tingut algun problema mèdic. Tot això a una gran part del públic li fa molta
gràcia, a jutjar per les riallades i n'abusa: és el que en dic actuar de cara a
la galeria. A pesar d'això s'ha de reconèixer que te moments brillants, que domina
l'escenari i que és una força de la naturalesa.
L'escenografia
d'aquest espectacle és molt bona; dos faristol al davant de l'escenari on ell
es va alternant per llegir, i una taula més al fons, amb uns canelobres i
espelmes (elèctriques). Una bona il·luminació el va empaitant per l'escenari,
dons ell es belluga molt. Aquesta vegada l'acompanya un violinista que posa
música en directe damunt d'uns sons pregravats.
Dia d'estrena al
Condal, quasi ple d'un públic una mica heterogeni, alguns dels espectadors de
riallada fàcil i cridanera, molt cridanera, moments que ell aprofita per
repetir o ampliar les coletillas. Forts
aplaudiments i moltes persones dempeus cridant bravo!
P.D. Per Sant Jordi
em vaig comprar el llibre 100 Insults Imprescindibles, de pau Vidal, i avui ja
he començat a practicar una vegada han obert els llums. Un exemplar del sexe
femení asseguda a la fila 2 núm. 19 ha obert el seu mòbil —de pantalla gran i
profusament il·luminada— per consultar no se sap què. Una vegada? fred. Dues?
fred. Cinc vegades! la cabrona (16), truja (96), tros de carn batejada (95),
cretina (25) i putarranga (79). M'he quedat ben descansat. Els números entre
parèntesi es corresponen a la numeració dels insults de l'esmentat llibre. Ella m'ha mirat sorpresa com volent dir: i ara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada