VIA D'ESCAPAMENT
(al #nanoteatre dels Lluïsos de Gràcia)
Aquesta és la
tercera peça que vaig veure el dissabte a la nit al #nanoteatre dels Lluisos de Gràcia
dins el Festival Píndoles. També és una peça breu amb dos actors.
Quan els espectadors
entrem a la sala veiem una noia estirada al terra, amb els ulls tancats i les
cames contra la paret. No sabem que li passa, però veiem que respira. Al cap
d'un moment entra precipitadament un xicot preguntant si "ja ho ha
tret". Ella diu que no i ell li ofereix aigua amb sal. Ara ja sabem que
està marejada com per vomitar o que necessita vomitar. Està embarassada? No ho
sabem. De mica en mica ens assabentarem del que està passant. Només puc desvetllar
que estan en una festa de petició de mà o és la boda? Fins aquí he arribat.
L'obra te un toc
d'intriga, però a mi no em va acabar d'enganxar. Els diàlegs crec que no
permeten el lluïment dels actors i això fa la funció una mica plana tot i ser
d'una certa intriga. Penso que el vestuari està equivocat, doncs resulta que
els protes estan en una festa de gent molt pija —ho diuen ells— però la roba
que porten es veu poc "mudada". El desenllaç és bo, decebedor per un
dels dos personatges, però realment bo.
La "sala"
estava plena i el públic ha obsequiat als dos actors amb una bona tanda
d'aplaudiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada