Constantinopla

CONSTANTINOPLA

(al Solera Cafè Teatre)

A Barcelona no es para d'obrir nous locals per veure teatre. Diuen que quan una planta no es rega i se sent morir, deixa anar el doble o el triple de llavors: instint de perpetuar l'espècie. Amb el teatre deu passar el mateix. L'excés d'IVA (falta de rec) crea problemes però a la vegada provoca multiplicitat de sales. La resiliència de la gent de la faràndula és proverbial, són tossuts i amb ells no podran per molt fills de PPuta que siguin els que manen. El meu respecte i un fort aplaudiment.

Dic això perquè fa uns set mesos, al carrer Leiva 52 es va obrir un local on es fa música en viu, jazz, flamenc... i ara teatre. Avui s'hi han vist tres obres curtes de microteatre, peces de quinze minuts que s'han de veure en llocs reduïts, obres on la proximitat és indispensable, locals on la quarta paret és inexistent. La primera d'avui ha estat Constantinopla.

Comença la funció i una parella jove, noia i noi, ens saluden i ens abracen. Queda clar que som amics o com a mínim coneguts. Ens ofereixen pastissets, cosa que fa suposar que estem a casa seva, i ens han convocat per comunicar-nos una cosa important. Es veuen molt units i respectuosos l'un amb l'altra i tot i que afloren alguns conflictes, com algunes incompatibilitats amb els sogres i altres banalitats, molt sabiament utilitzen una fórmula per aturar les coses abans que arribin a conflicte. Un d'ells o tots dos pronuncien la paraula màgica, Constantinopla, i es para la discussió i es posen el seu millor somriure. Així la sang mai arriba al riu. Naturalment no puc explicar res més sense faltar a la meva religió anti-spoiler.

El text i la direcció són de Marc Torrecillas, un especialista en peces de teatre breus —si no heu vist Ninis feu el possible per veure-la—  i els actors que interpreten la parella són Núria Florensa i Isidre Montserrat que ho han brodat. Ella encantadora amb les seves ulleres de pasta i el seu vestidet de cotó lleuger i senzill, però que deixa entreveure un cos que pot fer somiar, i ell amb una cara de bon minyó que inspira confiança. Ambdós molt bones interpretacions que segur venen d'una excel·lent direcció. Han rebut forts aplaudiments dels assistents al Solera.