ENCONTRO IMAGINARI NÚM. 3
(A la Sala Moragues del Born CC)
Avui se m'amuntega la feina perquè he vist quatre obres, però que ningú
s'espanti: eren curtes. Anirem per ordre. La primera al Born CC amb l'Encontro
Imaginari núm. 3, que aquesta vegada ha funcionat satisfactoriament. El diumenge
passat es veu que van passar moltes més desgràcies de les que ens podem
imaginar i per això va anar com el cul. Avui hem recuperat la normalitat i hem
pogut veure com Denis Diderot, Maria Félix i Giuseppe Verdi s'han conegut i han
canviat impressions sota la vigilància de la presentadora i moderadora Evelyn
Arévalo. A la part musical hi ha hagut un canvi. Maria Lorea ha intervingut per
primera vegada en aquests Encontros, cantant i tocant el piano. Benvinguda.
El primer personatge en ser-nos presentat ha estat Diderot, encarnat per
Jaume Mallofré. La figura de la il·lustració ens ha explicat breument el seu
treball en la Enciclopèdia, fins que ha entrat María Félix, la bella actriu
mexicana dins el cos de Carme Elías, atractiva i elegant com acostuma a ser
ella. Ha parlat dels seus inicis i ha aparegut Verdi, un Joan Anguera que el
primer que ha fet ha estat reclamar una copa de vi; molt italià.
Avui molts enfrontaments dialèctics entre els personatges no hi han sigut ja
que possiblement no eren massa diferents els uns i els altres. Com m'ha fet
notar un amic meu, potser hi ha hagut certa manca de diversitat d'opinions i
allà on possiblement n'hi hauria pogut haver s'hi ha passat una mica massa de
puntetes. Tot i així l'Encontro ha fluït amb naturalitat i no hi ha hagut encallades
ni problemes marginals. El proper amb Mao, Jesucrist i Goebbels possiblement
sigui més discrepant.
Per ser un dia en que es veu que es jugaven dos partits de pilota molt,
però que molt, importants, força gent a la Sala Moragues, cosa que indica que
hi ha vida més enllà del football.
Ara m'he recordat que quan era petit per no dir aquest nom anglès, els que
manaven es van inventar la paraula balompié,
que tot i ser una traducció impecable, com a nom és una mariconada, i és que
Franco no suportava res que fes ferum d'anglès. Fins i tot van recuperar una
expressió del segle XVIII: la pérfida
Albión, però em penso que sense voler m'he allunyat del tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada