24 de maig 2015

Entremeses

ENTREMESES
(al Teatre Romea)




A Madrid hi ha uns quants teatres amb fama i solvència ben guanyades i el Teatro de la Abadía és un d'ells. Des de la seva fundació fa vint anys José Luis Gómez n'és el director i avui ens ha portat al Romea aquestes peces produïdes pel seu teatre d'un dels autors espanyols més famosos: Miguel de Cervantes. Entremeses és el títol genèric que ha donat a: La Cueva de Salamanca, El Viejo Celoso i El Retablo de las Maravillas, tres joies d'aquest teatre divertit, desacomplexat, picant, feminista —perquè deixa a alguns homes com a autèntics caps de cony— i d'embolica que fa fort. De les trames no en parlaré perquè es representen des del segle XVI, o sigui que són prou conegudes.
En una posada en escena molt simple, un arbre plantat al mig de l'escenari i la roba que canviaven a cada peça, penjada en un lateral i totes les màquines de produir efectes especials a l'altra, no ha fet falta res més. La senzillesa ha sigut un valor afegit —no confondre amb el 21% del PP— que ha fet ressaltar el bon treball de tota la companyia. un vestuari no massa complicat, però molt ben escollit ha acabat d'arrodonir l'espectacle.
Les peces s'han presentat com es feien al XVI, com a obres molt festives, amb música, dansa i actuacions descarades, tocaments i caps per sota les faldilles. Luis Delgado —entre altres especialitats, bon coneixedor de música antiga— hi ha posat la banda sonora i Jesús Domínguez ha arranjat coples i refranys que han tingut un paper principal en la marxa de les obres.
Deu actors han fet tota mena de papers, han cantat, han ballat i han actuat de meravella sota la sabia direcció de José Luis Gómez. Durant dues hores m'he sentit transportat al Corral de Comedias de Almagro, on a ben segur fa prop de cinc-cents anys sonaven les riallades d'un públic entregat al genial dramaturg.
Els efectes especials mereixen un comentari apart. Es fascinant veure com amb el que semblen quatre andròmines simulen pluja (amb una mena de sedàs) trons (amb una planxa metàl·lica) grinyols de porta... A més "l'home dels efectes" tocava instruments musicals. Jo això, en directe, ho vaig veure una vegada al Shakespeare's Globe de Londres en un Macbeth i vaig al·lucinar; avui hi he tornat; res a envejar.
El Romea no massa ple, cosa que m'ha estranyat. No interessen els clàssics castellans a Catalunya? És curiós perquè el castellà és un idioma que tots entenem perfectament i l'anomenat Segle d'Or és una època en que les arts, i el teatre especialment, van viure un esplendor com mai i a més no hi ha cap altra part del món que hagi tingut una època com aquesta. Tan de bó la tinguéssim ara. Potser els teatreros no s'han assabentat que els de La Abadia eren a Barcelona. Tornant a aquesta nit, els que ocupàvem poc més que mig Romea, hem aplaudit amb ganes, perquè realment, ens ho hem passat molt bé, de conya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada