9 de maig 2015

La Cabra o ¿quien es Sylvia?

LA CABRA O ¿QUIEN ES SYLVIA?
( al Institut del Teatre)



De vegades la vida ens fa recórrer camins estranys —si la cita fos bíblica parlaria de viaranys escabrosos—. Portar amb honor el renom "kabrota" i no haver vist la versió que va fer Josep M. Pou fa quasi 10 anys de La Cabra d'Albee, com diria un conegut meu, te delicte. Tenint bones entrades per veure-la, els putos viaranys escabrosos em van impedir anar al Romea, però finalment m'he pogut treure l'espina, gràcies a les representacions que fan els alumnes del Institut del Teatre. Benvingudes siguin.
Valeria Villar és l'alumne de 4t. de direcció responsable de l'adaptació i la direcció. A partir de la mateixa traducció que va fer Josep M. Pou, hi ha aplicat alguns canvis que jo no puc jutjar al no haver vist la primera versió. Els protagonistes ha passat a ser d'un matrimoni de mitja edat a joves i el fill homosexual a una germana lesbiana; l'amic continua sent l'amic. Com he dit, no puc comparar, però em dóna la impressió que aquestes variacions no han perjudicat gens l'obra.
A aquestes altures explicar de que va la història ja no es pot considerar spoiler. Un prestigiós arquitecte feliçment casat li fa el salt a la seva dona amb la Sylvia; el problema és que la Sylvia... és una cabra. Com us podeu imaginar el daltabaix és apocalíptic.
Edward Albee, l'autor —3 premis Pulitzer, "Qui te por de Virginia Woolf", etc.— te una capacitat de provocació innata, i en aquesta obra desafia els límits de la nostra tolerància, ja que no només és una història de bestialisme, també és una història d'amor i aquí comença a trinxar tots els nostres esquemes. La repugnància que sent la seva dona i la germana —tot i no ser "pura" ja que "és desviada"— és una barreja d'horror per l'obscenitat del fet i la baixesa moral d'aquest amor. No estem preparats per tolerar certes coses.
La posada en escena ha estat senzilla, però molt adequada; un pis de gent benestant, modern. La il·luminació ens ha ajudat a marcar els diferents passos en que avançava l'obra. En quant a les interpretacions han estat molt bé, destacant la parella protagonista, que per això tenen els papers importants. L'amic s'ha emportat la pitjor part perquè em temo que li han fet fer el paper exagerant una mica massa. Crec que la direcció ha sigut bona, potser amb un petit defecte: un pel accelerada i no és fàcil pels actors expressar-se al màxim a certes velocitats.
Penso que ha estat una bona nit de teatre. La sala Teatre Estudi no massa plena, però els assistents hem aplaudit amb ganes. Encara es podrà veure aquest dissabte i diumenge. Aneu-hi que a més és gratuït.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada