LA CABRA O ¿QUIEN ES SYLVIA?
( al Institut del Teatre)
De vegades la vida
ens fa recórrer camins estranys —si la cita fos bíblica parlaria de viaranys
escabrosos—. Portar amb honor el renom "kabrota" i no haver vist la
versió que va fer Josep M. Pou fa quasi 10 anys de La Cabra d'Albee, com diria
un conegut meu, te delicte. Tenint bones entrades per veure-la, els putos
viaranys escabrosos em van impedir anar al Romea, però finalment m'he pogut treure
l'espina, gràcies a les representacions que fan els alumnes del Institut del Teatre.
Benvingudes siguin.
Valeria Villar és
l'alumne de 4t. de direcció responsable de l'adaptació i la direcció. A partir
de la mateixa traducció que va fer Josep M. Pou, hi ha aplicat alguns canvis
que jo no puc jutjar al no haver vist la primera versió. Els protagonistes ha
passat a ser d'un matrimoni de mitja edat a joves i el fill homosexual a una
germana lesbiana; l'amic continua sent l'amic. Com he dit, no puc comparar,
però em dóna la impressió que aquestes variacions no han perjudicat gens
l'obra.
A aquestes altures
explicar de que va la història ja no es pot considerar spoiler. Un prestigiós arquitecte feliçment casat li fa el salt a
la seva dona amb la Sylvia; el problema és que la Sylvia... és una cabra. Com
us podeu imaginar el daltabaix és apocalíptic.
Edward Albee,
l'autor —3 premis Pulitzer, "Qui te por de Virginia Woolf", etc.— te
una capacitat de provocació innata, i en aquesta obra desafia els límits de la
nostra tolerància, ja que no només és una història de bestialisme, també és una
història d'amor i aquí comença a trinxar tots els nostres esquemes. La
repugnància que sent la seva dona i la germana —tot i no ser "pura" ja
que "és desviada"— és una barreja d'horror per l'obscenitat del fet i
la baixesa moral d'aquest amor. No estem preparats per tolerar certes
coses.
La posada en escena
ha estat senzilla, però molt adequada; un pis de gent benestant, modern. La
il·luminació ens ha ajudat a marcar els diferents passos en que avançava
l'obra. En quant a les interpretacions han estat molt bé, destacant la parella
protagonista, que per això tenen els papers importants. L'amic s'ha emportat la
pitjor part perquè em temo que li han fet fer el paper exagerant una mica
massa. Crec que la direcció ha sigut bona, potser amb un petit defecte: un pel
accelerada i no és fàcil pels actors expressar-se al màxim a certes velocitats.
Penso que ha estat
una bona nit de teatre. La sala Teatre Estudi no massa plena, però els
assistents hem aplaudit amb ganes. Encara es podrà veure aquest dissabte i
diumenge. Aneu-hi que a més és gratuït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada