10 de maig 2015

La Marca del Zorro

LA MARCA DEL ZORRO
(Cine al Kiosc del Viver del Rec)



Quan els germans Lumière, els inventors del cinematògraf, van fer la primera exhibició pública del seu invent en una carpa a París i s'adonaren que la màquina amb que projectaven —que era de fusta i molt precària— feia un xivarri infernal, decidiren a corre-cuita llogar a un pianista que amb la seva música "tapés" el soroll que deixava anar el giny. Acabaven d'inventar malgré eux la banda sonora. I així, fins que l'any 1927 es projectà The Jazz Singer, la primera peli sonora, a la majoria de sales del món es feien les sessions amb un pianista que tocava en directe posant un fons musical al que passava a la pantalla.
Avui al kiosk-bar del Viver del Rec, un espai multidisciplinari situat a l'antiga part industrial d'Igualada, hem fet un salt de quasi cent anys enrere; hem assistit a la projecció d'una peli de l'any 20 encoixinada per la música en directe que l'Enric Ferrer, pianista i compositor, acompanyat del violinista Francesc Castillo i el clarinetista Frederic Miralda, ha creat per la ocasió. Val a dir que en els gloriosos temps del cine mut la majoria de sales tenien un pianista que ni havia vist el film quan engegaven la sessió. Acostumava a ser gent amb molta creativitat musical i un sac de recursos per tocar temes romàntics en les escenes d'amor o trepidants quan el noi cavalcava per atrapar els indis dolents. En les grans estrenes de les capitals es creava música especial, fins i tot amb orquestres simfòniques. És el que hem escoltat avui al Kiosk: música composada especialment per aquesta obra. Tot un luxe.
La Marca del Zorro és una peli dirigida per Fred Niblo basada en la novel·la La Maledicció de Capistrano on es relaten les aventures de El Zorro, una mena de Robin Hood de la Califòrnia del primer terç del segle XIX que marcava amb la punta de la seva espasa el rostre dels "dolents" amb una "Z". El seu principal atractiu és l'actuació del protagonista, Douglas Fairbanks, actor i atleta molt admirat que es va fer famosíssim en la seva època.
En quant a la banda sonora, es tracta d'una música tonal interpretada per un violinista i un clarinetista. El violí i el clarinet tenen unes tessitures que es complementen perfectament, i al ser l'un de corda i l'altra de vent en resulta un color molt agradable. Ferrer, al piano, ha fet un treball minuciós com a compòsitor. Està clar que abans de començar a escriure ha vist el film quantitat de vegades fins a atorgar a cada personatge i a cada situació un tema que l'identifiqui, siguin persones, el Zorro, Lolita, o llocs, la taberna. Encara que l'espectador no en sigui del tot conscient, automàticament es va identificant amb el que passa a la pantalla.
Experiència molt bona aquesta iniciativa del Viver del Rec —per cert amb el Kiosk amb una molt bona acústica— que pel que sembla tindrà continuïtat. Felicitats també pels músics que han fet un treball excel·lent. Avui el cinema sense el suport d'una banda sonora no s'entendria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada