Que algú apagui el llum

PRESENTACIÓ FESTIVAL PÍNDOLES

(a l'antiga fàbrica Moritz)

A Barcelona s'estan fent tantes coses que els pobres mortals que seguim les activitats teatrals no donem l'abast. Com diem al meu poble: se'ns amuntega la feina, però en el fons estem contents. No hi ha res pitjor que aquella pregunta feta amb displicència: "que fotem avui"?

Doncs avui s'ha presentat el Festival Píndoles, aquesta "cosa" que te el subtítol de Microteatre Fora Del Teatre, i s'ha fet en un lloc emblemàtic: l'antiga fàbrica de cerveses Moritz de la Ronda, reconvertida en bar-restuarant i lloc per presentar actes. Allí el trio organitzador: Giulia Poltronieri, Aina Bujosa i David Barrera, ens han explicat el funcionament de l'edició que es farà al Alberg Mare de Déu de Montserrat del 5 al 7 de juny d'enguany. Per cert les entrades ja estan a la venda.

S'han programat 12 obres seleccionades de les cent presentades (cent!). En realitat se n'han triat onze i la dotzena és Rest In Pis, de Silvia Navarro, flamant guanyadora de la segona edició de #nanoteatre als Lluïsos de Gràcia.

Per rematar la festa de presentació, se'ns ha ofert una obra curta titulada Que Algú Apagui El Llum, de Sílvia Navarro (la de Rest In Pis) dirigida per ella mateixa i Lluís Garrido. L'han interpretat Júlia Santacana i Lluís Marquès.

És una peça molt interessant de quinze minuts on se'ns explica la relació d'una parella; ell un jove obsessiu per moltes coses, massa: rentar-se les mans cinc vegades, caminar sempre recte, fer les coses repetidament, fins i tot fer-li sempre cinc petons a la xicota... Ella està contenta de tenir un enamorat tan... tan... massa... 

La peça és interessant, però penso que ha tingut un problema de direcció. Per demostrar que el xicot és tan exageradament obsessiu l'han fet parlar atropelladament i de vegades no s'entenia bé el que succeïa. Penso que es pot fer arribar al públic la seva obsessió d'una manera més pausada. Tot i així penso que la peça és bona i crec que és molt fàcil polir-la, si és que a l'equip director li sembla que ho ha de fer. Els moviments coreogràfics son fascinants. La Júlia Santacana, en el paper de noia, més calmada, penso que ha estat brillant.

Benvinguts promotors d'aquest festival. Tinc clar que qualsevol iniciativa que faci anar gent al teatre és bona. La festa a la Moritz ha estat molt animada i el programa que ens han presentat pinta molt bé, o sigui que ja tenim feina pel cap de setmana del 5 al 7 de juny; uf, no ens avorrirem pas.