18 de juny 2015

Commedia dell'Arte

COMMEDIA DELL'ARTE
(al pati del Institut del Teatre)



Què té a veure la primavera amb la Commedia dell'Arte? Si la pregunta me la fessin en un concurs de la tele i intentessin posar-me nerviós amb el soroll d'un rellotge, tic tac tic tac, i la presència d'una hostessa en shorts i un pitram presoner sota una brusa mig descordada, segurament que contestaria qualsevol bestiesa, que per això serveix la televisió, per dir bajanades davant d'hostesses somrients, però la resposta correcte és que no tenen a veure res, excepte si vius a Barcelona, ja que és al final d'aquesta estació que al pati del Institut de Teatre els alumnes de segon d'interpretació de l'ESAD fan els seus tallers de Commedia dell'Arte.
Han començat avui, i és un plaer acudir-hi per molts motius. Són actes oberts al públic i sempre ve de gust veure espectacles dignes sense gratar-se la butxaca. Dones la oportunitat als futurs actors del nostre país d'actuar davant de públic. Si ets mitòman, pots tenir la ocasió de dir als teus néts "jo a aquest actor tan famós el vaig veure quan era estudiant fa moooolts anys". Hi ha més motius, però ara m'embolicaria.
La Commedia recorda una mica als entremeses del segle d'or espanyol; en ambdós s'actuava, es cantava, es ballava i improvisava. Era una diversió per gent senzilla que buscava passar-s'ho bé, però tot i així era un entreteniment enginyós i intel·ligent. La diferència és que la Commedia va començar al Renaixament italià i els entremeses al barroc espanyol.
Avui al IT, al llarg de la tarda, hi han actuat quatre grups; jo he vist la última peça i m'ho he passat molt bé, especialment perquè sóc un amant d'aquest tipus de teatre on hi has d'anar sense cap pretensió, ni idea preconcebuda, només net de prejudicis i atent a veure i sentir disbarats, música i cançons, balls senzills i moviments simples com salts, empentes i figueretes i alguna mà llarga sobre els pits de les noies, així de simple però fet amb rigor i professionalitat. Val la pena estar atent a quan canten perquè ho fan realment bé.
Ignoro si al IT hi han tensions i problemes, segurament que sí, però jo que només ho veig des de fora, com a aficionat al teatre, valoro en molt la feina de formació que fan, i penso que són indispensables aquests tallers amb  actuacions de cara al públic. Els artistes s'han de bregar enfrontant-se al que hi ha més enllà de la quarta paret, i el que hi ha es diu públic. Encara us queden dijous i divendres per assistir-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada