COMMEDIA DELL'ARTE
(al pati del Institut del Teatre)
Què té a veure la primavera amb la Commedia
dell'Arte? Si la pregunta me la fessin en un concurs de la tele i
intentessin posar-me nerviós amb el soroll d'un rellotge, tic tac tic tac, i la
presència d'una hostessa en shorts i
un pitram presoner sota una brusa mig descordada, segurament que contestaria
qualsevol bestiesa, que per això serveix la televisió, per dir bajanades davant
d'hostesses somrients, però la resposta correcte és que no tenen a veure res, excepte
si vius a Barcelona, ja que és al final d'aquesta estació que al pati del Institut
de Teatre els alumnes de segon d'interpretació de l'ESAD fan els seus tallers
de Commedia dell'Arte.
Han començat avui, i és un plaer acudir-hi per molts motius. Són actes
oberts al públic i sempre ve de gust veure espectacles dignes sense gratar-se
la butxaca. Dones la oportunitat als futurs actors del nostre país d'actuar
davant de públic. Si ets mitòman, pots tenir la ocasió de dir als teus néts
"jo a aquest actor tan famós el vaig veure quan era estudiant fa moooolts
anys". Hi ha més motius, però ara m'embolicaria.
La Commedia recorda una mica als entremeses del segle d'or espanyol; en
ambdós s'actuava, es cantava, es ballava i improvisava. Era una diversió per
gent senzilla que buscava passar-s'ho bé, però tot i així era un entreteniment
enginyós i intel·ligent. La diferència és que la Commedia va començar al Renaixament italià i els entremeses al barroc espanyol.
Avui al IT, al llarg de la tarda, hi han actuat quatre grups; jo he vist la
última peça i m'ho he passat molt bé, especialment perquè sóc un amant d'aquest
tipus de teatre on hi has d'anar sense cap pretensió, ni idea preconcebuda,
només net de prejudicis i atent a veure i sentir disbarats, música i cançons,
balls senzills i moviments simples com salts, empentes i figueretes i alguna mà
llarga sobre els pits de les noies, així de simple però fet amb rigor i professionalitat.
Val la pena estar atent a quan canten perquè ho fan realment bé.
Ignoro si al IT hi han tensions i problemes, segurament que sí, però jo que
només ho veig des de fora, com a aficionat al teatre, valoro en molt la feina
de formació que fan, i penso que són indispensables aquests tallers amb actuacions de cara al públic. Els artistes
s'han de bregar enfrontant-se al que hi ha més enllà de la quarta paret, i el
que hi ha es diu públic. Encara us queden dijous i divendres per assistir-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada