Nit de Dansa

NIT DE DANSA

(a l'Adoberia dins els #dillunskabrota)

Aquesta nit hem tancat la temporada dels #dillunskabrota, la segona! Com en l'anterior, els mesos de juliol i agost són de ramadà, teatral naturalment, i és clar, ens volíem acomiadar fent-la grossa, o sigui que com que no estem de punyetes hem fet una estrena absoluta, allò que en diuen del món mundial.

Sota el nom de NIT DE DANSA, hem ofert als nostres incondicionals dos espectacles: AZUL i ZIP, i com que fer dansa al menjador d'una casa particular és tan complicat com organitzar-hi un partit de bàsquet, ens hem traslladat a un local màgic del barri del Rec d'Igualada al qual tenim accés: l'Adoberia, i hi hem muntat dues coses.

AZUL és un espectacle en que interaccionen dues persones: un guitarrista, Adrià Plana, i una ballarina, Laura Vilar, i dic interaccionen perquè el músic no es limita a posar "cançons tocant la guitarra" i la ballarina dansant a la seva bola i fent-ho "bufó" al so del que sent, res d'això. Tot i que la dansa contemporània pot tenir moltes interpretacions, jo hi he vist una parella amb el seus encontres i desencontres, els moments amorosos i les seves discussions. Plana és un virtuós de la guitarra elèctrica de la que treu sons impensables i Vilar és una ballarina que sembla no tenir cos, o que el te de fum, que no pesa ni un gram...

Peça breu, de 15 minuts que ha mantingut al públic en una espècie de núvol, flotant, desconnectats del món, i això quan veus una performance com aquesta és importantíssim. De vegades sembla que et desperten d'un somni i et tornen al món real els teus propis aplaudiments, i això és bo.

ZIP ha estat la segona peça d'aquesta nit, a càrrec de les germanes Peya; Ariadna, coreògrafa i ballarina i Clara, compositora i pianista, tot i que aquesta vegada ambdues s'han trepitjat els terrenys, tocant el piano l'Ariadna i dansant la Clara. En aquest cas es tracta d'un work in progress on a partir d'una idea i un fil conductor la parella va improvisant segons els ha anat demanant el moment. No hem sortit de la dansa contemporània i com he dit més amunt cadascú hi pot fer lectures diverses. Jo hi he vist dues germanes o dues persones familiarment molt properes que han estat recordant fets passats, recuperant records d'una vida en comú, probablement intensa.

Visualment l'espectacle és d'una vehemència brutal, potent, a vegades obsessiu. En realitat damunt l'escenari els protagonistes són tres, les dues noies i el piano que sembla el notari del que ha passat, i que sobre rodes, desplacen amunt i avall mentre el van tocant. M'ha recordat allò que feia el Carles Santos baixant pel centre de la Rambla tocant un cua amb una noia emparrada damunt la tapa. La música intensa; de vegades la ballarina tocava les notes greus en una mena de baix continu, un ostinato, mentre la seva germana desgranava una melodia que començava innocent en les notes més agudes i acabava potentíssima cap a les parts més greus.

Insisteixo  en que aquest tipus d'espectacles poden tenir moltes lectures, però n'hi ha una que no enganya i que no te res a veure amb el procés d'analitzar intel·lectualment el que has vist, i és diu pell de gallina. S'ha t'ha posat la pell de gallina? Has sentit una mena de calfred recorrent-te l'espinada? Doncs això és el que importa, que t'hagis emocionat. Els artistes creen les seves obres per això, us ho puc jurar i en el cas d'aquestes dues germanes, a la creativitat s'hi afegeix el rigor de la formació, com a en Picasso que va deconstruïr la pintura a partir del coneixement exhaustiu de les normes més clàssiques.
Meravella de nit en una Adoberia abarrotada: més de setanta persones, record d'assistència en un #dillunskabrota. Però no us preocupeu, que per a la pròxima temporada ja en tenim preparada una d'espectacular, però preferim no avançar res.