REST IN PIS
(al Festival Píndoles)
Jornada maratoniana avui amb 6 obres en una tarda, però no, no us espanteu
que sóc sofert però no tant; eren micro obres al estil de les que es feien al Microtea3
del carrer d'en Robador, o al #NanoTeatre dels Lluïsos de Gràcia. Ara va del Festival
Píndoles.
Començaré per la més fàcil perquè ja en vaig penjar la crítica en aquest
mateix blog arrel de fer-la als Lluïsos. Només recordar-vos que és boníssima,
divertida, mordaç i amb un càsting brillant.
Us poso l'enllaç de la resenya que vaig penjar el 13 d'abril http://bit.ly/1DWcY8N.
I ara aprofito l'espai que em queda per felicitar als impulsors d'aquesta
iniciativa, els BBP —David Barrera,
Aina Bujosa i Giulia Poltronieri—, per ordre alfabètic, no
perquè uns siguin més guapos que els altres (jo els hauria posat en un altre
ordre). Tres entusiastes de la cultura que han sabut aixecar aquest projecte
teatral en un moment en que aquest art està fotut per culpa d'uns PPodrits que
es pensen que cultura és prendre esteroides i aixecar pesos.
Per acabar-ho d'arrodonir les representacions s'han fet en un lloc molt
especial, l'Alberg Mare de Déu del Coll, un indret situat dalt d'un dels millors
turons de Barcelona, coronat per un edifici com a mínim curiós —pertanyia a la
família Marsans—, d'un estil, un estil... neomozàrab,
potser? Si no el coneixeu, un dia arribeu-vos-hi; només per les vistes i els bosquets
val la pena, i l'interior no és l'Alhambra, però te el seu punt.
Tornant al Festival Píndoles, un èxit en tots els sentits. Més gent jove
que de la meva edat, però hi havia de tot. Una precisió: us passa que de vegades
aneu a un lloc i es palpa el bon rotllo? Doncs això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada