La Nit d'Helver

LA NIT D'HELVER

(al Teatre Romea)

Ho diu més o menys el programa, però un amic teatrero m'ho ha explicat de primera mà, ja que va intervenir en la posterior reconstrucció d'aquest teatre, el Kamerni Teatar 55 de Sarajevo, que entre els anys 1992 i 1995 va mantenir la seva programació a pesar de la barbàrie de la guerra. Tres anys de resistència entre morters i bombes, de vegades il·luminats per espelmes i amb professionals de les tres ètnies en conflicte. I encara hi ha qui diu que el teatre és per divertir-se; toqueu-me allò que no sona! Explico això perquè el que he vist avui al Romea ve d'aquest local davant del qual em trec simbòlicament el barret. L'obra és del polonès Ingmar Villqist i la direcció de Dino Mustafic, ell sí de Sarajevo.

Helverova Noc, és una obra duríssima, en primer lloc una denúncia: la capacitat que tenim els humans de fer mal, però també ens parla d'una expiació —no puc dir el perquè sense fer un spoiler— i de la capacitat d'estimar i prendre decisions in extremis. El fet és que surts de la sala amb el cor encongit i els culpables són el director i els dos actors —Ermin Bravo i Mirjana Karanovic— que han fet que ens creguéssim l'obra des del primer minut.

Ignoro si la peça sempre s'ha representat igual, situada en l'alemanya dominada pels camisas pardas o SA, però com diu molt bé el programa de mà podria passar perfectament en l'antiga Iugoslàvia o també Ruanda. El fet és que Karla, de mitjana edat, viu amb Helver, un xicot d'uns vint anys amb una discapacitat mental. L'autor, sàviament, ens facilita la informació lentament, a miquetes. Helver va vestit amb camisa parda i botes, i explica innocentment el que li ha passat al botiguer de la cantonada: li han encès el negoci, l'han colpejat i a la seva filla l'han apallissat...

I així al llarg de la peça, subministrant informació de mica en mica, molt lentament fins que et fas càrrec de la relació dels dos personatges, que els va passar, perquè estan junts, de que tenen por... No m'atreveixo a dir res perquè qualsevol informació serà un spoiler, però sí que puc dir que al llarg de 90 minuts patireu i us cagareu amb la mare que va parir als responsables de les guerres i les ideologies extremes, i els que tracen ratlles per separar a "bons" i "dolents", i als que se senten superiors, i...

Gràcies programadors del Festival Grec. penso que ho feu molt bé, que obres així no les veuríem en condicions "normals" de programacions "normals". Penso que aquest festival és com un teatre públic que a més de petar la taquilla amb el Serrat o Els Amics de les Arts, te la obligació de portar "coses" com aquesta. El Romea a mitja entrada justa, però s'ha de tenir en compte que és teatre difícil, que remou consciències i a més és en bosnià sobretitulat, cosa que a molta gent encara li ve gruixuda i, diguem-ho sense embuts: la majoria de catalans tenen el bosnià força rovellat. Gran nit de teatre, però això sí, jo m'he quedat fet pols.